Un 80 per cent de les plantes d'interior solen morir per excés d'aigua o, en el cas contrari, per desídia, apunten Jesús Monteagudo i Pancho Doren, que acaben de publicar, "Me quiere, no me quiere", una guia per no matar les plantes ni d'amor ni de pena".
Editat per l'editorial Zenith, es tracta d'un llibre introductori i bàsic en el qual es resumeixen les característiques de les diferents famílies de plantes, i on donen a conèixer les seves característiques i necessitats.
Els autors d'aquest petit llibre de consells són, a més, els fundadors de Casa Protea, situat al barceloní barri de Gràcia i on es pot experimentar la sensació d'estar en un verger. El negoci que Pancho Doren i l'artista Jesús Monteagudo han instal·lat en aquest barri emblemàtic de Barcelona, no només és una botiga a l'ús; és també un taller on els amants de les plantes poden compartir coneixements i experiències. És un lloc per quedar-se una estona i gaudir de l'ambient verd que inunda el local.
"Dir-ne amor o pena del tracte que puguin tenir les plantes" és una frase que es refereix a "la pena que sentim en desprendre't d'elles, i a l'amor, a la cura excessiva que tendeix a associar-se amb un excés de reg, ja que les estadístiques mostren que el 80 per cent de les plantes moren per excés d'aigua", assenyala Jesús.
El que aconsella Jesús Monteagudo és identificar les plantes per saber els tractaments bàsics que han de tenir per al seu manteniment com són el reg, la llum i la temperatura.
Per als fundadors de Casa Protea, "totes les plantes són d'exterior. La categoria 'planta d'interior' és una invenció humana amb el desig de portar la naturalesa a les nostres llars o conservar-la en jardins botànics".
Però Jesús assegura que "viure amb plantes és indiscutiblement millor que viure sense elles".
En el llibre s'especifiquen algunes de les famílies de plantes perquè es puguin identificar i, d'aquesta manera, donar-los el tractament que requereixen. Les plantes d'interior es divideixen en suculentes, tropicals, plantes d'aire i plantes caudiciformes, i les plantes que pertanyen a cadascun d'aquests gèneres tenen les seves pròpies necessitats".
"El creixement d'una planta depèn en gran mesura de quant espai tingui per desenvolupar les seves arrels", afirmen Jesús i Pancho. "Algunes poden tolerar passar anys en el mateix test, però totes, en algun moment, necessitaran una casa nova i més gran" perquè, en cas contrari, s'aturarà o limitarà el seu creixement.
La millor època per trasplantar és la primavera, encara que també podem esperar a final d'estiu o inicis de tardor.
I la millor manera de saber si toca regar és la que "sempre recomanem a tothom, fer la prova del dit. El procediment és ben senzill. Introdueix el dit índex uns 5 centímetres en el substrat".
"Si notes certa humitat, espera uns dies. A vegades, sobretot a l'hivern, és fàcil confondre fred amb humitat, però amb el temps aniràs trobant el punt", indica Jesús.
I Jesús i Pancho conclouen el llibre animant la gent a "començar la teva col·lecció personal, a compartir i gaudir d'aquest viatge salvatge a casa. No posis fre, perd la por d'equivocar-te i diverteix-te en tot moment durant el trajecte". Una aventura que val la pena ser viscuda i que aportarà agents descontaminants a l'ambient.
