Imagineu-vos un poblet petit de l'edat mitjana. Acosteu-vos a qualsevol de les cases i mireu per la finestra. Hi veureu una dona remenant una olla i el seu fill imberbe assegut, desganat i desmanegat, en una cadira de fusta. La dona es gira i us sorprèn espiant per la finestra. Està molt ofesa per la vostra intrusió. Fugiu!

És preferible no buscar raons amb aquesta senyora. Sense anar més lluny, fa uns mesos es va convertir en llegenda. Resulta que feia temps que pel poble hi voltava un drac que se'ls menjava els ramats, els destrossava les pastures i els aixafava els edificis, però ningú tenia suficient valor per enfrontar-s'hi i fer-lo fora, de manera que havien de conviure amb ell esperant no ser les seves víctimes.

Un dia, el reis de la contrada i la seva filla van fer una visita al poble. La noia es va quedar badant i no es va adonar que darrere seu hi havia aquell ésser. Tal va ser l'espant en veure'l que va deixar anar un crit que va ressonar per les muntanyes i el drac, en sentir aquell so tan agut, es va posar molt agressiu. El noi imberbe, que era a la plaça, va voler quedar com un heroi i va enfrontar-se a l'animal, però aquest el va agafar amb la boca. Va ser aleshores quan va aparèixer la mare del milhomes, que amb una espasa del seu difunt marit i una vehemència increïble va apunyalar la bèstia enfilada a la seva esquena mentre cridava amb tota la seva ràbia que al seu fill només l'escarmentava ella. I és així com la mare del Jordi el va salvar del drac.