24 de abril de 2018
24.04.2018

Carta a la meva estimada Marta

Aquest text participa al 6è Concurs de relats breus de Regió7. Apunta't tu també!

24.04.2018 | 12:31

Carta a la meva estimada Marta,
29 d´agost de 1998

Són les vuit. Estic inquiet i desvetllat. Et miro i tu dorms profundament mentre t´acarono. Sembles un àngel. Des d´aquí, observant per aquesta petita finestra que dóna al mar, puc gaudir joiosament del meravellós paisatge que m´envolta. Fa un dia preciós i avui el sol brilla més que mai. Recordes? Sota aquest esplèndid sol d´estiu ens vam fer el nostre primer petó, el mateix sol que ens ha vist créixer i estimar-nos, ser tan sols un essent dos. Si tanco els ulls, encara puc percebre el suau aroma de la teva pell, tan blanca i fina, que aquella nit sota les estrelles va esdevenir el meu refugi d´amor. El temps ha passat però res no ha canviat. Amb tu al meu costat he estat capaç d´aturar el món en l´instant més especial, en el millor moment. Tu em vas ajudar a seguir endavant quan n´hi tan sols podia mantenir-me dret, quan les meves forces s´havien exhaurit i m´havia deixat vèncer. Tu has aixecat de nou les meves ales, m´has permès tornar a volar ben lluny, molt alt. Gràcies a tu, Marta, he tocat el cel, les estrelles, els núvols, la lluna i fins i tot el sol. M´has recolzat i has vigilat els meus somnis, els has acomplert quan jo ja no trobava la sortida a tant patiment, quan creia que m´arribava el final.

I seguim al mateix lloc on ens vam conèixer, on tot va començar a tenir sentit. I ara que la vida em juga una mala passada, que el destí és l´únic que em pot jutjar, he de fer el cor fort i no perdre l´esperança. Però, dia rere dia, el cos em fa fallida i l´ànima em pesa cada vegada més, encara que resta buida i insignificant. Necessito dir-te tantes coses per última vegada! I totes i cadascuna d´elles són tan i tan importants! M´agradaria eixugar les teves tendres llàgrimes amb una sola carícia, abraçar-te entre els meus braços i no permetre que res ni ningú m´allunyi de tu. Regalar-te un t´estimo sincer i vertader, com el d´una mare, i que t´emocionis quan et canto la nostra cançó. Voldria aconseguir-te l´estrella més formosa de tot l´univers, enamorar-te i fer-te presonera del meu cor a cada segon. Si pogués dir-te tot el que sento amb una sola mirada!
Tot el que ets tu em converteix en el que realment sóc jo. He deixat de tenir fe en mi mateix, però tu mai has cessat de creure en mi. Formem part d´un conjunt de simples peces d´un trencaclosques sense fi, però tu i jo encaixem plenament. Per tu m´he convertit en l´esclau d´uns sentiments tan profunds que em cremen dins com el foc, que es fan intensos dia i nit, i no s´esvaeixen. Sentiments que m´han permès ser feliç. Per tu ho donaria tot sense pensar-m´ho dues vegades, sense por ni rancor. El teu record continua reflectit en els meus ulls, et porto sempre a dins. Quan em miro al mirall et veig a tu, vas amb mi a tot arreu, ets el meu altre jo. Però has d´entendre que ha arribat l´hora de distanciar-nos, que cadascú esculli el seu propi camí. Sé que algun dia tornaran a creuar-se, confia en mi. Sé que no prendré la direcció equivocada, les nostres mans es tornaran a unir. Malgrat tot això que sento, la buidor roman dins meu, anhelo grans i petites coses que potser mai no retrobaré. No tinguis por, vine, jo no m´allunyaré d´aquí. Sempre sabràs on trobar-me, jo seguiré observant-te des de l´infinit.

Ja fa massa temps que no et veig somriure, el teu rostre s´ha fos i ja no brilla com abans. On has deixat tota aquella felicitat que resplendia al teu voltant? Sé que s'amaga en algun indret, en el teu paradís. Em costa tant escriure´t això estimada! La mà em tremola, tinc un nus a la gola i els nervis a flor de pell. Estic convençut que a hores d´ara no sabria distingir la teva vida de la meva, de fet, l´una sense l´altra no tenen sentit. Tu m´has aportat coses que ningú mai m´havia sabut donar, petits detalls que m´han fet somniar. Mai no podré agrair-te tot el que has fet per mi durant tots aquests anys que hem compartit; més de cinquanta en són ja! i t´has esforçat tant! Com tornar-te tot aquest temps que t´has dedicat a mi. A cuidar-me en els moments més difícils, quan la malaltia s´apoderava més i més del meu cos, de mi.

Sovint recordo la primera vegada que et vaig veure. Eres allà, dreta al costat d´un munt de gent, mirant-me com si fos alguna cosa estranya. I m´emociono recordant aquella delicada i tímida noia que es va convertir en una de les persones més importants per mi. De seguida vaig tenir clar que havia de lluitar per aconseguir-te, com Sant Jordi a la seva princesa. Però avui és el dia. Partiré a trenc d´alba, sense fer soroll, no vull despertar-te. Sortiré de puntetes, a les fosques, i et faré l´últim petó. Però abans de marxar definitivament, vull que em prometis que aprendràs a viure sense mirar enrere, i que no t´enfonsaràs. No segueixis les meves passes sobre la tènue sorra. Deixa que siguin les ones qui les esborrin, que elles em portin mar endins.

Sé que et vaig prometre que no et deixaria sola, que sempre estaria al teu costat i que tot aniria bé. Però aquesta promesa es trenca i, creu-me, em sento tan ridícul de no poder aconseguir una cosa tan senzilla com no deixar-te aquí i fugir! Sé que t´estic fallant, però el temps se m´acaba i se m´apaga la veu cridant-te en silenci, però tu no em sents. Mentre no m´oblidis seguiré viu, mentre m´estimis no hauré mort. Quan em necessitis, pensa en mi. Però lluita Marta, sis plau! Sé que ets forta per a tot això i per a molt més! M´ho has demostrat tantes vegades!
Només em queda dir-te que mai no t´oblidaré, no és necessari que ho intenti, no puc i ho sé. Has marcat la meva vida de principi a final. I qui diu que ja no seré aquí? Que ja no estarem junts? Si quan dues persones han viscut l´amor, es poden sentir l´una al costat de l´altra en qualsevol moment, siguin allà on siguin. Tot i així, t´enyoraré. I com descriure´t els sentiments que descobreixo ara que sento que et perdo? I les distàncies que a través del cor desapareixen? No tinc paraules.

Però no ho dubtis, t´esperaré allà dalt, ple d´il·lusions. Sigues forta i no et rendeixis, tornaré a abraçar-te aviat, ben fort. No puc dir-te un últim adéu, tan sols un fins aviat. Sé que ens tornarem a veure, que estaré sempre amb tu d´una manera o una altra, però sempre. Senzillament gràcies per existir.

T´estimo.
Joan

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades