07 de maig de 2018
07.05.2018

Mare, marona

Aquest text participa al 6è Concurs de relats breus de Regió7. Apunta't tu també!

07.05.2018 | 18:17

Oh mare, marona, s´acosta una nova diada de Sant Jordi i la rosa més bonica vull que sigui per tu. Quants anys fa que miro entre totes les paradetes per trobar la millor poncella de rosa. Amb aquesta rosa sempre he volgut demostrar-te que t´estimo, l´important que has sigut a la meva vida, tot el que has fet per mi i tantes coses més. És un símbol que s´ha convertit en una tradició, és un costum, una petita mania, si et sembla. No podria passar un Sant Jordi sense oferir-te aquest símbol.

Les roses vermelles han sigut sempre les teves preferides. Aquest any tot serà diferent. No aniré a cap paradeta a comprar la teva rosa. Cap any he canviat de color i he deixat enrere el pas de les modes, però aquest any farem una excepció. Estic segura que hi estaràs d´acord i t´agradarà la idea. Aquesta vegada, canviar de rosa serà unir-nos al sentiment d´un poble on la llibertat està mancant per alguna de la nostra gent. La rosa d´aquesta diada serà de color groc. Què et sembla?

També vull dir-te una altra cosa que segurament ja saps. Demà, diada de Sant Jordi, no podré anar el cementiri com he fet aquests últims 18 anys. Any rere any, sense falta, t´he portat la teva rosa. Estic a l´hospital, m´he quedat paralítica, però la rosa de Sant Jordi arribarà a tu, no físicament: la tindràs en el meu pensament i en tot el meu amor. Allà on siguis, t´estimo mare.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades