08 de maig de 2018
08.05.2018

Memòries d'un drac

Aquest text participa al 6è Concurs de relats breus de Regió7. Apunta't tu també!

08.05.2018 | 18:22

-Fills meus, ha arribat el moment que us expliqui la veritat. Segur que heu sentit les males llengües parlar d´un drac assassinat... doncs no us en cregueu ni una paraula!

La mare, d´una bufada, va encendre el foc.

-Tot va començar ja deu fer 200 anys quan la vostra àvia no trobava res amb que alimentar-nos. Davant la desesperació va anar a parlar amb el rei, el qual li va prometre ajuda.

-Però mare, si el rei no dóna mai res!

-Ja ho sé fillet, però de vegades ens agrada creure en l´impossible; és més fàcil i ens fa sentir millor. Com era d´esperar, les paraules se les emporta el vent però la necessitat no, així que l´àvia va decidir agafar-se la justícia per la seva banda i robar bestiar. L´àvia sabia que això era incorrecte, però per ella la família era el primer. Al cap d´un any ja no quedaven ramats. El rei va voler parlar amb l´àvia i li va prometre que si feia el que li deia li entregaria unes terres amb abundants animals. Li va dir que hi anés l´endemà. El rei li va donar una ovella i li va dir que se l´amagués, que havien de fer un petit espectable si volia que el tracte continués. Llavors va aparèixer la filla del rei i al cap de poc un cavaller, que simulant que matava a l´àvia, va punxar l´ovella amb l´espasa i l´àvia es va tirar al terra fent veure que havia mort. Quan ja tothom havia marxat, l´àvia es va aixecar i va plantar unes roses al terra per commemorar l´acord.

Ja veieu fills meus que la majoria de vegades les coses no són els que semblen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades