Temps enrere en una Catalunya medieval, vivien el senyor feudal amb la reina i la princesa, els pagesos, els cavallers i els dracs en plena harmonia.

La princesa es passava el dia llegint llibres, els cavallers custodiaven el castell, els dracs vivien a la seva, i la resta treballava del que podia.

Tots aquests personatges esmentats tenen un paper molt important en aquesta història, però sabeu qui és més important? Sense elles no hi hauria hagut història, les mares de tots i cada un d´ells.

Un bon dia, un dels petits dracs que habitava a les afores del feu, en una cova, va fer una aposta jugant amb el seu amic, un nen de 10 anys que era molt amic seu. L'aposta consistia en espantar al pare de l'altre. El nen es va disfressar amb una màscara de drac i va entrar a la cova per espantar al pare del seu amic, òbviament no ho va aconseguir, perquè els dracs, no tenen por dels dragonets.

Va arribar l´hora del petit drac, que desgraciadament estava constipat, i cada cop que tossia li sortia una "guspira" de la boca. El cavaller "valent", era una mica poruc, tot sigui dit.

El dragonet es va amagar darrere d´un arbre, on també hi havia un roser, davant del Castell, on feia guàrdia el cavaller, va fer soroll trencant una branca sense voler, el cavaller s´hi va apropar, el dragonet va tossir i l´arbre va començar a cremar. Van saltar d´un bot els dos, la princesa intentava apagar el foc amb un dels llibres. Van quedar plens de punxes i envoltats de roses.