Jo tinc una mare molt valenta, divertida i que li encanten els animals: la meva. M'encanta que m'expliqui històries. Voleu que us expliqui la història més coneguda?

Fa molts i molts anys, quan la meva mare era jove, li va arribar a les orelles una història d'un poble molt llunyà anomenat Montblanc. Li havien dit que hi havia un drac ferotge que menjava persones i animals, i que properament es menjaria a la princesa. Aleshores, ella vivia a Manresa, i Montblanc quedava molt lluny.... però no va ser cap impediment! Va agafar el seu cavall marró i va partir cap a Montblanc.

Va passar des d'esplanades d'herba fins a enrevessats camins de roques. Quan va arribar la meva mare estava eufòrica.

"Quin poblet tan bonic! Llàstima que el drac el destrossi.... Hauré d'anar a parlar amb ell" - va pensar.

Aleshores, va conduir cap a la cova del drac mentre la gent li deia:

-No, no vagis, és perillós!

-El drac et cruspirà!

Però la meva mare no els hi va fer cas. Al cap d'una estona, va arribar. Va veure una princesa lligada a un arbre. El drac estava apunt de menjar-se-la.

Va baixar del cavall i li va dir:

- Queda't aquí. Vaig a salvar al drac i a la princesa!

En aquell moment, la meva mare va començar a córrer. Quan estava a prop del drac, va arribar un home amb un cavall blanc i una llança disposat a matar-lo i salvar a la princesa.

La meva mare amb valentia es va ficar al davant del drac per tal de protegir-lo d´aquest home misteriós i amb males intencions.

- Sóc Sant Jordi, el millor. I tu, que fas aquí? Aparta't del meu camí! - va dir el cavaller.

Val a dir, que des del principi a la meva mare no li va caure bé aquest noi tan superb.

- Hi ha moltes maneres que el drac no faci mal a les persones. Jo confio en ell. Per exemple.... mmmm....es pot fer vegetarià! . Va dir la meva mare tot agafant un bri d'herba i oferint-li al drac:

- Menja això! És molt bo....

I el drac va dir, amb una veu greu i aspra:

- Menja-te'l tu aquest bri d'herba!

La meva mare va rentar l'herba amb l'aigua que rajava d'una font propera i se la va menjar:

- Mmmmm..... està boníssima!.... Prova-la.... vinga....

I el drac, tot encuriosit, la va tastar. Mentrestant, Sant Jordi es mirava l'escena amb cara fastiguejada, i la princesa, cansada d'estar lligada començava a endormiscar-se. De sobte, el drac va dir:

- Està molt bo!!! M'encanta! Vull més!

El drac s'havia tornat vegetarià. Ràpidament Sant Jordi i ma mare van deslligar a la princesa i van marxar.

Quan van arribar a Montblanc, tota la gent del poble aplaudia i xisclava. En agraïment, van posar el nom de Sant Jordi a un dia, i van fer una estàtua d'or en homenatge a aquesta mare tant valenta, decidida i aventurera que va salvar la princesa sense haver de matar al drac!