M'he despertat d'hora amb aquella sensació a l'estómac que et fa intuir que passarà alguna cosa.

Surto al terrat, els rajos de sol ja despunten, farà un fantàstic dia de primavera.

És el meu moment, em prenc un té gaudint d'aquest instant on tot encara està en silenci i quiet. Agafo energia abans de sentir-me empresonada.

Ja estic tancada a l'oficina sense finestres. Una taula desendreçada, un vell ordinador, un telèfon que quan sona et crispa i una fantàstica llum de fluorescents m'acompanyaran durant tot el dia.

La sensació a l'estómac es manté i la respiració és agitada, intento concentrar-me però se'm fa difícil no escoltar el meu cos. Em dirigeixo a la petita sala de descans on tinc el termo, les meves bossetes de té i unes galetes fetes per la mare. Dins la sala hi ha una finestra, mentre prenc el té estic allà dreta, contemplant els arbres i jardins que envolten el complex d'oficines. Observo el radiant dia que fa avui, els arbres són florits i el ocells juguen lliures a les seves branques.

De cop una puput pica a la finestra, s'està allà quieta. No la vull espantar son aus esquerpes, però no marxa. M'estranyo, és com si em volgués dir alguna cosa. Em mira immòbil una estona i marxa. Tinc la necessitat de seguir-la i surto. Un cop fora m'adono que no vull estar tancada consumint-me allà dins. Torno a veure la puput, està al costat d'un roser i llavors ho entenc tot, avui és 23 d'abril i la puput és el meu cavaller Sant Jordi que em rescata de ser devorada pel drac.