Tot va començar el dia de reis, la mare es va llevar amb mal de cap i deia haver somiat amb el pare que just aquest dia però de l´any passat va morir després de passar tres mesos de decaiguda des de que li van detectar aquell maleït tumor al cap. La mare va estar amb ell en tot moment fins que es va apagar. La mare em va voler explicar el seu somni per a ella tan real: Mira nina meva -va començar- el papa abans de perdre la parla li feia molta il·lusió poder passejar pel passeig encara que fos amb cadira de rodes i em va dir: mama, ja se que gaire temps no podré estar al teu costat i per això dono gràcies per a no obligar-te a cuidar-me gaire temps, però tinc ganes que arribi Sant Jordi per a fer una passejada encara que sigui amb cadira de rodes i al teu costat per a poder viure l´ambient d´aquest dia i veure les parades de llibres i les de roses i poder veure a tota la canalla que cada any volen vendre les seves flors pel seu viatge de final de curs...en fi nina, avui he somiat que el papa era aquí i que estava bé i que arribava el dia de Sant Jordi i em passava a buscar i anàvem al passeig agafats de la ma i...ai nina meva, he estat tan feliç que em fa mal el cor. Després d´aquell dia de reis la mare va estar uns dies molt callada, apagada però em deia que molt feliç per haver vist al papa.
Al mes de febrer la vaig trobar una tarda fent la migdiada al sofà de casa, tranquil·la, assossegada, quan tot d´una va començar a somicar alguna cosa que no vaig entendre i després, acte seguit va començar com a convulsionar. Jo espantada la vaig cridar: mama, mama i em va obrir els ulls i es va posar a plorar. Ai nina meva -em va explicar- he tornat a somniar amb el papa, avui em deia "som-hi, anem al passeig que les parades ja son posades" i jo li deia que no podia, que també hi volia anar amb tu i ell ,m´empenyia per les espatlles dient que ja ens trobariem allà. La mama em va dir que era tan real que li va quedar mal al cor. Després d´aquest somni va tornar a passar uns dies trista, molt callada i apagada.
Al mes de març pels voltants de l´aniversari del papa vam voler anar a la platja per a distreure-la una mica ja que tan li agradava poder passejar per la sorra i gaudir de la platja sense gent, escoltant la remor del mar, sentint la brisa a la cara i l´escalforeta del sol primaverenc. Ens vam endur unes cadires de platja i ens hi vam estar molta estona, totes dues ens vam adormir i vam somniar amb el papa. A mi el papa m´explicava que m´estimava molt, moltíssim i que volia que tingués una vida plena i alegre com havia tingut ell però que volia tenir a la mama a prop i que per això la vindria a buscar un dia d´aquest i que jo la deixés marxar. Vaig despertar amb una sensació de pau interior que mai havia sentit, ara entenc a la mama després de somniar amb al papa. La mama es va despertar amb llàgrimes als ulls i em va dir: Ai nina meva, he tornat a somniar amb el papa i l´enyoro tan que m´oprimeix el cor i no puc respirar. Avui en el somni em deia de trobar-nos el dia de Sant Jordi al passeig, al costat de la biblioteca on hi ha l´escultura de l´Amat Piniella, que m´acompanyessis tu però que marxaríem tots dos per a deixar-te que fessis la teva.
Arriba el mes d´abril i la mama està més angoixada cada dia, no sé el per què però te la necessitat de dir-me cada dia i a cada moment que m´estima molt que està molt orgullosa de tot el què he fet i de com ho he fet, que cada dia m´assemblo més al papa i que em tindrà sempre en un lloc privilegiat del seu cor.
Arriba Sant Jordi i ens arreglem per sortit al carrer en aquest dia tan festiu per a nosaltres. La mama i jo ens repassem totes les parades i ens comprem dos llibres cada una i unes roses. A última hora em demana que l´acompanyi fins a la biblioteca i tot d´una m´estreny el braç i comença a plorar, diu: mira nina meva, allà està el teu pare que m´espera. I jo li dic: mama, és l´Amat Piniella en escultura. A mida que ens apropem la mama es posa més nerviosa, neguitosa, vermella i em deixa anar del bracet. Em dona els seus llibres i roses i em diu: nina, tot per a tu que ja veig que papa ja m´ha comprat la rosa i el llibre. Torno a mirar l´escultura de l´Amat i em sembla veure al papa assentat i la mama que tot just hi arriba i li fa un petó al front, em mira i em diu: nina, queda tranquil·la que ja sóc amb el papa, i acte seguit es va desploma.
Vaig córrer cap a ella però ja no hi era, no respirava...estava però...amb un somriure a la cara...estava amb ell.
