La cultura i la història són des de fa més de mig segle els arguments principals del segell Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que arriba a Sant Jordi amb un catàleg que també inclou diversos àlbums infantils il·lustrats. Un ampli repertori en el qual la catalanitat s'erigeix com un dels trets identitaris de l'editorial abacial.
Fa uns mesos, Publicacions va iniciar una nova col·lecció -Magma- dedicada a editar assaigs sobre qüestions contemporànies de gran contingut social i polític. Després de tractar els populismes i l'era digital en els dos primers volums, el segell treu ara Les fronteres d'Ulisses, de Rafael Vilasanjuan: el llibre planteja les qüestions profundes que hi ha al darrere de la crisi dels migrants que creuen la Mediterrània per intentar tenir una vida millor en una Europa convulsa i sacsejada per l'economia i l'ascens de posicions ultradretanes.
Una altra novetat de Pamsa és L'Art de la guerra, un clàssic de l'estratègia militar que va escriure el xinès Sunzi el segle V aC i que avui en dia encara es llegeix en clau de filosofia empresarial. Aquest text és un clàssic del pensament oriental.
En clau catalana, el segell montserratí presenta diversos títols. A Del filosemitisme a l'antijudaisme (1917-1939), Joan Pérez explora de quina manera es va tractar la qüestió jueva en el catalanisme d'entreguerres. Per la seva part, Hilari Raguer explica a través de les figures del polític Carrasco i Formiguera, el general Batet i el cardenal Vidal i Barraquer el dilema d'aquelles persones que, a la guerra civil, eren perseguides per un i altre bàndol.
En el camp de la literatura, l'editorial treu dos títols interessants: Epistolari Joan Colomines-Salvador Espriu, a càrrec de diversos autors, i La direcció literària d'Edicions Proa a l'exili. Epistolaris de Joan Puig i Ferreter, que signa Oriol Teixell. En el primer, podem llegir l'intercanvi entre un activista, poeta i dramaturg que irrompia en l'escenari intel·lectual del país i un autor consagrat en el seu punt àlgid. En el llibre sobre Proa, són les cartes de Puig i Ferreter -a qui Queralt i Antich van escollir com a director literari quan el segell es va posar en marxa el 1928- les que permeten saber de quina manera el projecte va continuar viu en l'exili a la Catalunya del Nord.
Teoria i historiografia de l'art a la Catalunya del segle XIX dona veu als historiadors de l'art catalans del període esmentat als quals la literatura sobre el tema havia deixat de costat. El llibre permet resseguir la trajectòria que va seguir la història de l'art per esdevenir una ciència.
Hores de Ramon Llull juga a imitar els llibres d'hores medievals a través de textos de Llull que indaguen en els misteris de la fe. Una altra de les novetats és un volum de Laura Villalba que reivindica l'obra de la folklorista Adelaida Ferré (Barcelona, 1881-1955).
En el camp de la literatura infantil, tres títols per als més petits. L'Aysel i el cavall encantat és un conte turc sobre les cultures mediterrànies, El dit de l'emperador s'ambienta a la Tàrraco romana i El conill enamorat aborda el respecte a la diferència i a un mateix.
