26 de abril de 2019
26.04.2019

Decèlia contra Laurio

26.04.2019 | 15:02

St. Jordi tenia un secret. Va deixar escrit davant notari que, sota pena de la vida, ningú no s'atrevís a desvelar-lo. Obeint momentàniament la seva voluntat, no diré per ara allò que tothom sap. És curiós. El temps passa, però els anatemes segueixen conservant la seva terrible autoritat sobre els mortals. Pena de la vida per als profanadors d'Eleusis fins el punt d'enviar la Salamínia mar enllà a la cerca del perjur (1). Caçadors tornats sense una presa esmunyedissa que feu cap al casal de l'enemic. Hermes somrient sorneguers des de la pedra, amputada allà on el mal es fa més viu. Infàmia que cau sobre qui els venç amb estratègia brillant.
Llavors, com ara. També.
Jurar, conjurar-se, perjurar. Tot gira al voltant d'un acte humà que posa els déus com a garants de la pròpia vida, atorgant a l'èter capacitats coercitives susceptibles d'anul·lar el lliure albir, o tot gira al voltant d'un acte humà que es resisteix a aquesta mena de sotmetiment i fixa la mirada en el triomf sobre una aital servitud (2). Passat el moment inicial, i atrevint-me a desobeir St. Jordi, diré que l'acció sobre l'argent de Laurion, determinant de la fi d'una ambició d'imperi sobre el mar, segueix condicionant el desenllaç de les lluites del present, i que la determinació dels "perjurs" d'avui, dels perseguits d'avui, tornarà a vèncer malgrat tota la infàmia que els sacerdots d'Eleusis puguin abocar sobre llurs caps.

(1)-Alcibíades, citat per Tucídides.
(2)-Prometeu

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades