Res agradava més a la neta d'en Jordi, na Dracus, que escoltar les històries del seu avi, un camperol forçut que es desvivia pels seus. La història favorita de la neta era una que no podia sortir del cercle familiar perquè, segons deia l'avi, desfaria la bona reputació que la família tenia a Montblanc.

Quan va ser el torn del Jordi de complir la ben coneguda tradició del Vilosell de plantar un roser quan s'espera l'arribada d'una nova vida, ell, fidel a la tradició del seu poble, va anar a buscar llavors de roser a Passanant, que és on es fan les roses més boniques de la comarca. De tornada a casa, a l'alçada de Montblanc, va ensopegar amb un drac que li va fer caure les llavors a terra. En Jordi, ansiós de recuperar les llavors, espantava el drac amb un bastó, però en un d'aquests moviments, va etzibar un cop fortuït al drac amb tan mala fortuna que el rèptil va transir.

Per raons que en Jordi mai no va acabar d'entendre, va passar a ser considerat un heroi per aquest incident. Mentre els montblanquins celebraven la mort del drac, en Jordi cercava infructuosament les llavors caigudes. No se'n va sortir, havent de tornar a Passanant a aconseguir-ne d'altres.

El dia que la Dracus feia nou anys, un vint-i-tres d'abril, va demanar amb tendresa a Sant Jordi: 'Avi, si us plau, explica'm de nou la història del roser de la mama'. Abans de començar amb el relat, l'avi li recordava amb solemnitat que es tractava d'una història que s'havia de mantenir en secret entre ella i ell.