Sant Jordi tenia un secret. No era cap cavaller, i tampoc era cap Sant; era un bandoler.

De ben petit s'havia hagut de guanyar les garrofes. Durant la seva infància, va coincidir amb el Drac, que com ell es buscava la vida per poder menjar. S'ajudaven mútuament i amb els anys es van fer amics inseparables. Junts enginyaven plans per tal de sobreviure, i havien dissenyat el pla perfecte.

El Drac arribava a un poblat i amenaçava els habitants en destruir-lo si no acceptaven les seves peticions. Els vilatans accedien a lliurar-li tot el que demanava, ja fossin aliments o altres béns. Al vespre, el Drac es reunia amb en Jordi a l'amagatall secret que compartien i es repartien el botí. Durant uns mesos vivien com reis. Quan s'avorrien d'aquell poble, passaven a la segona part del pla.

El Drac fart de menjar animalons, amenaçava als veïns que començaria a cruspir-se a les persones. Era una farsa per tal d'atemorir més el poble. Just quan el Drac es disposava a complir la seva falsa amenaça, apareixia en Jordi sobre un cavall blanc, vestit de cavaller i amb cara de Sant i prometia la salvació del poble.

Llavors, Sant Jordi i el Drac simulaven una lluita ferotge que tenien ben assajada i que acabava amb la derrota i fugida del Drac. El poble agraït elogiava el fals cavaller donant-li una part de les seves riqueses.

En Jordi es reunia amb en Drac a l'amagatall i mentre es fotien un bon festí per celebrar la nova victòria, decidien quin poble seria el següent objectiu.