Sant Jordi tenia un secret.

Des de la infantesa li encantaven les aventures. Es fascinava per les històries de cavallers que li contava el seu avi abans d'anar a dormir.

Tenia clar que volia ser cavaller.

Però, quan va créixer, li van dir que els cavallers només podien ser els homes de classe benestant. S'havia de deixar de tonteries i històries de criatures i començar a ser una persona de profit. Això li deien.

Però no hi estava d'acord. Volia ser cavaller.

I va haver de marxar. Marxar del seu poble, lluny de la seva família, lluny de tothom que li deia què podia i què no podia ser.

'De vida només n'hi ha una i la viuré com jo desitgi' pensava.

Volia viure en la seva pròpia carn les aventures que li explicava el seu avi. Lluitar pel bé i ajudar a bones persones. Volia ser protagonista de les històries de cavallers que els avis expliquessin als seus néts durant anys, durant segles.

Volia ser una llegenda.

I així va ser com va trobar el drac més ferotge i cruel que mai s'havia vist. I el va vèncer.

Com a agraïment, li van oferir casar-se amb la princesa que havia salvat. Però ho va rebutjar. Se li encongia el cor només de pensar que, potser, ningú li havia preguntat a aquella bonica jove què desitjava. Es volia casar? Hauria volgut ser algú diferent a una princesa?

Va continuar el seu camí alegrant-se d'haver fet el pas que li va permetre ser qui volia ser. Se'n va adonar que era l'única persona realment lliure d'aquell món.

Però, per ser així, la Jordina sempre tindria un secret.