Sant Jordi tenia un secret i n'era gelós com qui compra llança nova i no la deixa punxar a ningú més. Sant Jordi era bestsellerista i s'embutxacava calé a cor què vols en la seva Diada. Signava llibres sens armadura i amb rosa solapera, amb somriure fals i dedicatòria estudiada a massa esvalotada de llacet groc per la Rambla, antany muralles humanes davant urnes rebels, però també a turistam atònit.

Sant Jordi tenia un secret i n'era gelós com qui cavalca cavall blanc i no el deixa muntar a ningú més. Sant Jordi era felicitat ploma en mà envoltat de lacais obedients que mai no llegirien el seu relat, però que acceptaven llibre i firma de tan il·lustre personatge per a grapats de selfies que s'instagramitzaven amb centenars de líkens segons més tard.

Sant Jordi tenia un secret i n'era gelós com qui té un castell de torres altes i mana a tort i a dret. Sant Jordi tenia un secret i n'era gelós com qui té un drac per a ell sol per occir i així passar a la història. Sant Jordi tenia un secret: el llibre de tan preuada llegenda l'havia escrit la princesa.