29 de abril de 2019
29.04.2019

Sant Jordi tenia un sectet...

29.04.2019 | 13:26

Sant Jordi, es trobava engolit per les ombres. El sutge atzabeja, cobria les parets d'una escarpada balma. La nit era tancada, els núvols no deixaven que s'escolés ni un sol raig de llum de lluna. Allà, el cavaller restava immòbil com una estàtua. Embotit en una brillant cota de malla, esperava. El temps semblava parat. L'aire restava immòbil, fins que, després d'una llarga estona, el silenci es trencà per l'estrèpit d'un exèrcit de cavalls al galop. S'acostava un grup de genets armats. No obstant, l'heroi no mogué ni un sol múscul, fins que es deturaren en front seu. Llavors, la figura que liderava el grup parlà amb veu de tro:
-Sou vos Sant Jordi, l'implacable?
-Sí, sóc jo-. Llavors, el nostre heroi tragué de dins d'un farcell dos enormes ullals de drac, encara recoberts de sang seca a l'arrel-. És això el que heu vingut a buscar?
La figura s'acostà al Sant i descavalcà. Era un home alt i gros, amb una barba negre i una melena salvatge. Malgrat el seu aspecte ferotge, en els seus ulls es podia llegir respecte i un deix de temor. L'home agafà els ullals, i es quedà embadalit mirant-los.
-Magnífic!- Va exclamar.
Quan s'adonà que Sant Jordi seguia mirant-lo fixament, ràpidament va endur-se la ma al cinturó i en va arrancar una bossa que dringuejava.
-El preu acordat.
L'heroi agafà la bossa, i es quedà quiet mirant-la amb fastig; mentre amb la ma esquerra, palpava l'espasa vella i rovellada que duia al cint.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades