Sant Jordi tenia un secret. Molt lluny van quedar els dies quan tots dos passejaven pels camps plens d'espigues i roselles. Cada any es trobaven quan la primavera pintava els camps de blat amb llargues tiges carregades de gra, i les roselles acariciaven la seva verdor.

Amb passió, debatien caminant per un mar de verd intens. Dissertaven de la màgia dels números. També s'escoltaven sonores riallades entre comentaris irònics.

Per la insistència del drac van decidir que el número que tenia un karma perfecte per celebrar Sant Jordi era el 23, el número màgic de l'estel reial del lleó.

-Jo conec millor el tema, he llegit tot el que hi ha, a la Capadòcia, Egipte i arreu del món. Jordi!, tu no saps llegir.

Amagat al camp de blat havia un nen, escolta sorprès que sant Jordi no sap llegir. El van veure, el drac el va agafar. El nen es va espantar tant que els va jurar que mai no ho diria el que havia escoltat.

Però tot just arribar al castell ho va dir -No sap llegir!, es amic dels dracs!

Sant Jordi apareix al gran saló, tothom reia i es burlava. Sabia que el nen havia parlat. Ell insistia que no era cert, que el nen s'ho havia inventat tot.

-No sóc amic d'un drac i puc llegir!

-Ho has de demostrar, va dir Martí l'Humà, si lluites i guanyes al drac vol dir que no ets amic seu i saps llegir.

Van lluitar i quan moria l'últim vell drac, Sant Jordi plorava al seu costat, li va prometre que el dia 23 seria el dia del llibre i les roses.

Així va ser com mai no va ser revelat el secret.