Un silenci inèdit eixordava l'ambient. Aquest matí l'aixeta es negà a servir aigua. La cafetera es negà a servir cafè. Les persianes anaven adelerades de sol . El dron s'havia llevat amb el peu esquerra, -tremolava-. Sant Jordi li comprovà la càrrega, tot en ordre. Tanmateix, quelcom grinyolava. No circulava ni un ànima. La domòtica del segle XXV estava fallant. Tothom era pres de la tecnologia. Internet volatilitzat, comunicació zero. De cop, s'adonà de què hi havia la finestra del despatx oberta. Aleshores, envià al dron a donar la volta al món, a fi que esbrinés aquell silenci sepulcral.

Va retornar amb molt males notícies. L'escàner del planeta terra el deixà glaçat: Univers parat! Oceans a la deriva! Animals moribunds! Rius assedegats! Prats erms!... D'ençà dels orígens de la seva llegenda fins ara, el món s'havia anat degradant. El canvi climàtic havia arribat al zènit. La humanitat s'extingiria en qüestió de dies. I si ja era massa tard? Sant Jordi necessitava una rosa. Les flors robotitzades, havien substituït a les naturals. Pintaven bastos. Tot d'una, el dron aparegué amb una rosa vermella d'una altra galàxia. Sant Jordi l'embolcallà amb quatre rajos d'un sol esmorteït. Al moment, es multiplicaren pels descosits. El sol ja tornava a escalfar. Internet ja funciona. Estem salvats. Sort de Sant Jordi, car, era l'únic que tenia el secret, per fer reversible el canvi climàtic.