Sant Jordi tenia un secret. Hi havia un drac que no sabia vèncer i això no ho sabia ningú.

La gent, sempre l'exaltava per ser una persona tan entregada al poble; tenia una feina que l'apassionava i on l'havien ascendit de categoria aquest darrer mig any, una dona que no podia ser millor companya de vida i fins i tot, el cotxe amb el que sempre havia somiat. Gaire bé, podia dir que tenia tot el que volia, tot per ser feliç.

No obstant, cada nit, quan intentava dormir, un drac li baixava per la gola. L'escanyava i el recremava fins arribar-li al pit, pressionant-lo amb tanta força, que amb feines podia respirar. Aquell drac, una nit més, li recordava que era una persona feble i insegura, carregada de pors, però de la qual tothom n'esperava molt i no podia decebre a ningú.

Després d'una nit d'insomni i abans de que despuntés el primer raig de sol del matí, en Jordi es vestia amb aquell tratge a mode de cuirassa, que el feia sentir un home poderós, però que no deixava lloc per a que sortissin les seves emocions. I un dia més, tornava a la feina per complir com el qui més.

Ahir, després d'una llarga jornada de treball i amb el cap a punt d'explotar-li de tantes reunions, va fer una parada a la floristeria per comprar un ram de roses a la seva dona. Era Sant Jordi i aquell any la volia sorprendre. En els últims mesos, sentia que havia estat massa absent, que s'havia tancat amb els seus problemes i que no havia valorat prou la sort que tenia d'estar amb ella. Ella, era una dona emprenedora, que tenia molt clares les seves idees i lluitava pels seus projectes fins que aquests esdevenien realitat. I ell, l'admirava perquè tots els seus dracs, eren les virtuts de la Maria.

En arribar a casa, en Jordi va deixar el ram al rebedor, perquè així, quan obrís la porta la Maria, fos el primer que trobés. Però en entrar aquesta per la porta li digué: - Jordi, jo no necessito un ram de flors, et necessito a tu. Necessito que tornis a ser aquell Jordi sense pressions, que es permet fallar, que no ha de demostrar res a ningú. I sobretot, aquell Jordi sense por d'explicar els seus secrets i que sap demanar ajuda quan la necessita.

I així, fou com el Sant Jordi del segle XXI, disposat a vèncer qualsevol drac, va ser capaç d'anar al psicòleg, de treure's la cuirassa i d'explicar el seu secret: Perquè la felicitat, no és tenir èxit ni tenir tot el que un vol... la felicitat, és estar bé amb un mateix!