Aquesta és la historia del Pere i la Rosa, un 23 d'abril molt especial.

En un poble molt allunyat de la ciutat un granger en Pere i la seva dona la Rosa, vivien tranquil·lament amb el seu ramat d'ovelles.

En Pere acostumava a parlar amb les ovelles i a cuidar amb molt d'amor un roser que havia plantat en secret lluny de la casa perquè volia assegurar-se poder regalar la rosa a la seva dona per Sant Jordi. Perquè l'entristia no poder-ho haver fet anys anteriors. Només li podia regalar flors que collia als prats on anava mentre les ovelles pasturaven.

Mentre la seva dona anava a la ciutat a comprar i s'avorria molt pel fet que es trigava tot el dia a anar i tornar de la ciutat, aquell dia va aprofitar de comprar un llibre per a regalar al seu marit el dia de Sant Jordi, ja que altres anys no li havia pogut comprar i això l'entristia.

Va arribar l'esperat 23 d'abril, la Rosa es va aixecar i tot i que feia un dia rúfol va anar a donar un petit passeig fins al rierol tal com feia cada dia. Quan en Pere tornava amb les ovelles cap a casa havent collit no una sinó quatre d'aquelles precioses roses que amb tan d'amor cuidava i havia amagat dins el seu sarró, la Rosa de repent arriba corrent cap al seu espòs per a trobar refugi als seus braços.

Que ha passat, Rosa? Li va preguntar el seu marit en Pere.

S'acosta una tempesta!

I en aquell mateix instant, va caure un llamp damunt de la font que els proporcionava aigua, la qual cosa va provocar una apagada de llum a la casa.

La Rosa estava morta de por, ja que te por de la foscor per assumptes del passat i, com va poder, va buscar una llanterna pels calaixos i va agafar també el llibre que havia comprat a ciutat i se'l va amagar a la butxaca del davantal que duia.

Deu minuts després, la tempesta va cessar, portant-se amb si la foscor, tots dos van sortir fora per a veure si les ovelles estaven bé. El cel es va aclarir i va quedar un dia esplèndid.

Quan entraren altre cop a dins de la casa en Pere va treure del sarró aquelles precioses roses i les donar a la Rosa, ella meravellada per aquelles roses tan precioses casi s'oblida de que duia el llibre dins la butxaca i ràpidament es treu el llibre i el dona al Pere, tots dos es van fondre en una abraçada.

Va ser el millor Sant Jordi ple de secrets i sobretot ple d'amor.