Un 23 d'abril a un quart d'una de la matinada. La Rosa es dirigeix cap a casa després d'acabar el seu torn al Viena. Quan anava a entrar al portal dos homes l'empeiten i un li tapa la boca perquè no cridi. La subjecten i li separen les cames. Després , tot i la resistència de la noia, li treuen les calces a la força. Quan un d'ells es disposava a penetrar-la, de la res apareix una ombra que omple tot el passadís. Sense que hagi passat uns segons, l'ombra agafa a un dels homes pel coll i el llança com un projectil cap a l'altre . Els agressors de la noia queden ben estabornits.

L'ombra truca al 112 i amb veu profunda i clara demana que vinguin els mossos. L'ombra encén la llum i tranquilitza a Rosa , mentres es posa davant dels homes que han volgut violar a la noia.

Arriben quatre mossos. Dos d'ells esposen als agressors. Un altre agent es dirigeix cap a Júlia per ajudar-la. Finalment, el quart mosso s'apropa a la veu demanant què havia passat.

Truquen a una ambulància per portar a Rosa a l'hospital. .La veu demana acompanyar-la . Rosa , encara descolocada pel succeït afirma amb el cap i tots dos pujen al vehicle.

Arriben a urgències i els instalen en un box. La veu s'apropa a Júlia presentant-se : "Hola, em dic Jordi". La Rosa se'l mira i s'abraça a ell plorant a llàgrima viva . Jordi la consola i la Rosa només li surt del cor la paraula "gràcies".

Jordi l'acaricia la mà i li diu. "No sé com ets físicament. La meva ceguesa m'impideix veure't, però les persones cegues tenim desemvolupats altres sentits i ens movem en la foscor com peix en l'aigua". La Rosa acaricia la seva galta i acte seguit apareix la doctora de guàrdia.

Surten junts de l'hospital. Des d'aquell dia Jordi és per a Rosa la seva força i Rosa será els ulls d'en Jordi . L'odi fracassa i l'amor triomfa.