Fa mils anys, en un indret hi vivia un rei i una reina que tenien una filla en edat de maridar-se-, però cap pretendent li feia el pes

La reina la seva mare després de rumiar molt, com que era una mica bruixa va fer encanteri; agafa un llangardaix el més gros que va trobar al safareig del castell i el va convertir en un drac, així un cavaller el podria vèncer i potser agradaria a la seva filla.

Els pagesos es queixaven que s´els cruspia els anyells. Llavors el rei després va fer fe una crida pels pobles del regne. Els deia que el noi més valent que mates el drac li donaria la mà de la seva filla.

La princesa en assabentar-se va dir, ja veurem ..... ,era una mica bruixa i va fer un petit encanteri, l´espasa s´havia de purificar amb la flor que floreix en un indret més pur, digué la molt fetillera!

El cavaller Jordi, era un noi alt ros amb ulls blaus, pobre com una rata, sols tenia l´espasa. Després de pensar molt i consultar-lo a la seva mare ,que era dona bruixa també, es veu que totes tenien aquesta tendència.

La mare li va dir , és la flor de neu l´Edelweiss creix al cim ,és de color blanc la reconeixeràs perquè és preciosa, , però vés amb compte no la facis malbé ni han mòlt poques, sols tens d´acaronar l´espasa amb les flors sense tallar-la i la teva espasa serà màgica

El noi agafa el cavall i va cavalcar, quan el cavall no puge més per la neu camina i trisca muntanyes a munt, al cim de tot com enterrada entre unes roques, ja que començava la primavera la veié, i resta encisat. Amb cura acarona la fulla entre les flors m´entres donava gràcies a la planta pels seus serveis i torna tan de pressa com va poder .

Amb l´espasa toca el drac que és convertí altra volta en llangardaix i la princesa li entregà una rosa i el seu amor. I vet aquí un gat i una rata i la llegenda de Sant Jordi és contada.