Un rei testarrut maldava per dominar un drac ferotge que aterria dia i nit tots els seu vassalls. Per assadollar aquell monstre impietós, va ordenar que a cada jorn es rifés en sacrifici una donzella de la contrada. Per infortuni del monarca, la primera víctima fou la princesa, que es va dirigir a la cova del drac brandant un flagell d'esperança. Quan va arribar-hi, es va adonar que la bèstia que tothom temia era una femella abaltida, que amb veu planyívola suplicava al cel que li tornessin la seva criatura, que havien segrestat uns caçadors sense escrúpols. A la princesa li va rosegar el cor veure aquella dragona rebregada en la desgràcia i mentre rumiava un enginy per ajudar-la, un cavaller se li va atansar sobre un corser blanc. La jove li va implorar que anés a esbrinar el parador d'aquell cadell que uns vilatans cruels havien raptat per escorxar-lo. El cavaller va galopar veloç a través d'aquells paratges, fins que l'instint el va portar a una cabana abandonada, on s'hi arraulia el drac infant sa i estalvi.

Quan la mare va albirar el retorn del genet, s'hi va abraonar enfollida, imaginant que era un dels raptors del seu fill i que en duia les despulles. Aleshores, és quan la princesa va aturar l'embranzida, fent saber a la fera que aquell cavaller n'era el rescatador.

Aquesta llegenda és un petit secret que el dia de Sant Jordi ha de florir en homenatge a totes aquelles donzelles que amb el seu coratge i tendror no necessiten cap llança per vèncer la vilesa d'aquest món.