Sant Jordi té un secret, i no un de qualsevol.

Encara se'n fa creus de com l'ha pogut mantenir ocult tot aquest temps. Ara, però, ha arribat l'hora de fer-lo públic abans no sigui massa tard, abans que el dany causat sigui irreparable. El cavaller va matar el drac, sí, i així va poder evitar el fatídic destí de la princesa, però no va poder vèncer el monstre, que en va sortir indemne. Aquest monstre ha perviscut fins els nostres dies, causant cada any milers de víctimes, algunes de letals, deixant un rastre tan amarg que fa inconcebible que tanta i tanta gent encara no sigui conscient que Sant Jordi no se'n va desfer. I no ho va fer perquè a ell sol li era impossible, li calia l'ajuda dels seus conciutadans i aquesta mai va arribar. Ara han passat els anys, i creu que pot tenir més suport en la seva escomesa, però no sap si el suficient. Per això s'ha decidit a fer-ho públic, a explicar a tothom qui el vulgui escoltar que el monstre no és mort, i que any rere any hi ha milers de princeses que no corren la mateixa sort que la de la llegenda i es troben enfront de dracs que no poden combatre, provocant-los danys molt difícils de reparar, fatals en alguns casos. Per totes elles, Sant Jordi vol aconseguir un exèrcit capaç de vèncer tots aquest dracs i poder acabar així amb el monstre del masclisme per sempre, deixant rere seu una rosa per cada dona valenta, que ara podrà deixar de ser-ho i ser simplement feliç.

Ara Sant Jordi ja no té cap secret.