Un dia normal de Sant Jordi, una noia anomenada Eva, havia quedat amb la seva amiga al parc Puigterrà de Manresa, però li va arribar un missatge de l'amiga avisant-la que al final no podia anar, de sobte una escala va aparèixer davant seu, ella sabia que era perillós però va baixar igualment.

Va arribar a una sala plena de estàtues, un Drac se li va aparèixer, Eva sorpresa va decidir de no tenir por. El Drac dir-li què el qui surtis del laberint, el seu desig es faria realitat, però si tocaran les dotze de la nit abans de sortit, amb una estàtua es convertirà.

Eva demanar-li l'explicació, el Drac contestar-li que feia nou cents anys que una deessa al va atrapar i només es podria allibera si aconseguís mil estàtues de persones que fessin la prova, amb la condició d'acumular una per cada any el dia vint-i-tres d'abril.

Eva va acceptar fer la prova, el Drac assenyalar-li una taula amb un llibre i una rossa, indicar-li que escrigués el seu desig a la pagina nou cents, així s'obriria la porta del laberint i màgicament quant caigués l'últim pètal de la rossa s'indicaria el final del dia i es petrificaria sinó aconsegueix sortí a temps.

Eva va escriurà el desig i va entrar al laberint; va tardar molt però al final va arribar a la porta, pro de sobte van tocar les dotze de la nit.

Ningú va saber mai don estava i que li va passar a l'Eva, es clar era un secret que ningú coneixia, així doncs l'any que be, el dia de Sant Jordi qui serà el següent de fer la prova en el parc Puigterrà.