Segons la llegenda de Sant Jordi, aquest era un guerrer valerós que amb la seva llança va matar el terrible drac per salvar la princesa. Però en realitat, els fets eren uns altres. Sant Jordi tenia un secret del que ningú sospitava.

Ell estimava la preciosa princesa i vivien en un castell, i només hi havia un terrible fet que els turmentava, i aquest era el temible drac que vivia en una cova prop d'allí. Sovint els atacava, els arrassava els cultius i es menjava els ramats. Quan això passava Sant Jordi sortia amb la seva llança darrera el drac. Però mai havia aconseguit matar-lo ni tant sols ferir-lo. I el cert és que si bé Sant Jordi sortia corrent darrera seu, quan era a certa distància del castell s'esmunyia cap a la direcció contrària on hi havia la fera. Allí s'estava amagat tremolant com una fulla d'arbre terroritzat per si es trobava el drac. Aquest era el seu secret, li feia pànic enfrontar-s'hi. Llavors tornava al castell i li deia a la princesa que aquest havia fugit quan l'havia vist.

La princesa no entenia res i un dia en què el drac els va atacar va decidir seguir-lo fins a una cova propera i allí el va descobrir tremolant amagat. La princesa es va sentir decebuda i quan anava a marxar va aparèixer el drac. Aquest s'anava apropant cap on era ella i Sant Jordi envaït per una estranya força va deixar de tremolar i es va sentir amb capacitat per enfrontar-s'hi. Va cridar al drac:

.- Ei vine, sóc aquí!

L'animal ferotge es va apropar cap a ell, i aquest sense pensar-s'ho dues vegades li va clavar la llança i el va ferir mortalment. L' animal va caure a terra entre crits i esgarips. La princesa va abraçar-lo i el va besar.

Finalment tenien la seguretat que mai més els atacaria el drac, i Sant Jordi fou feliç per haver superat les seves pors.