Sant Jordi tenia un secret€.. bé, millor dit, un súper secret perquè la por que tenia a perdre la reputació de ser el cavaller més conegut, va fer que només tu i jo el sabéssim.

Això va passar aquella època que diuen que és tan llunyana, quan el drac amenaçava de menjar-se la jove princesa. Sant Jordi mentrestant era a casa dormint (i roncant com un soc). Sí, sí, tal i com ho sents!.

Aleshores, ja era conegut per la seva valentia i coratge però ningú no sabia que, en el fons, tenia una por terrible i profunda cap als animals.

Així que, com ja et deus estar imaginant, quan va ser alertat per anar a salvar aquella donzella li va caure el món a sobre. Esporuguit com estava, va quedar tant o més blanc que un full de paper.

No sabia què fer, i va demanar ajuda al seu amic més fidel. Li va explicar la seva por i el va convèncer que fos ell qui matés el temible animal. El company, sorprès i espantat, però content alhora de poder ser per una vegada l'heroi de la pel.lícula, va demanar a Sant Jordi que li deixés la seva armadura. Tot i no tenir- les totes, es va endinsar en una batalla sagnant amb el gran i ferotge drac.

Com ja deus saber, la llegenda acaba amb la derrota del drac i amb el compromís de la princesa i el suposat cavaller€

Pensa però, estimat lector, que les coses no sempre són el que semblen.