Sant Jordi tenia un secret. I és que en realitat no es deia Jordi. El seu nom era Jordina. Sota l'aparença d'un cavaller i damunt d'un cavall blanc, la Jordina va atrevir-se a anar fins a la cova del drac i clavar al cor de la bèstia una punxeguda llança.

La Jordina no volia ser una dona perquè la seva passió era enfrontar-se als perills i pel fet de ser una noia, no podia fer-ho. Sempre li havien impedit fer allò que volia. Uns li deien que les dones no estaven fetes per lluitar, altres que no eren suficientment valentes. La Jordina estava farta que només els homes poguessin viure aventures de debò. No entenia per què ells podien fer-ho i elles no.

Així que un dia va decidir que si volia fer realitat als seus somnis no li quedava cap altre remei que fer-se dir Jordi, i convertir el seu rostre en el d'un cavaller. I ho va fer. Tot el que es plantejava ho aconseguia i sempre sortia victoriosa davant de tot el que es proposava. I un 23 d'abril, amb la seva força de voluntat va aconseguir-ho: va acabar amb el malson que feia tremolar tot el poble. Es va convertir en una autèntica heroïna d'aquelles contrades.

Aquella noieta només desitjava que els temps canviessin. Somiava en que arribés un dia en el qual totes les dones pugessin fer el mateix que els homes sense haver-se d'amagar ni fingir res.

Durant segles, aquella era la història que s'explicava de generació en generació. Malgrat això, no era -ni de bon tros- l'autèntica llegenda.