El cavaller tenia per nom Jordi i es va enfrontar al drac tan aviat com aquest va aparèixer. Tots dos van lliurar una gran batalla fins que el cavaller li va incrustar una gran llança al pit. De la sang que va vessar el drac va néixer un bell roser que Jordi va lliurar la princesa després d'haver guanyat la batalla. Si, si aquesta és la llegenda...

Però sabeu quin era el seu secret???

Sant Jordi, tenia molts sentiments, no desitjava fer mal a ningú, ell només volia que tothom estigues bé i se sentís segur. Que les gents tinguessin sensació de total confiança, absència de perill o risc. Si per ell fos, hagués domesticat al drac, en comptes d'haver posat fi a la seva vida.

Volia que els homes i dones tinguessin benestar i poguessin gaudir d'aquesta sensació tan maca que és la llibertat.

En Jordi, desitjava la pau, però ell es feia el fort i valent per no donar inseguretat al poble, al seu entorn. On era el bé o el mal?

Ell sempre s'ho demanava, perquè no es podia conviure amb tot i tots?.

Llavors perquè aquesta persecució, es demanava.

Ell just quan va posar fi a la vida del drac, es va dirigir a tothom que allà hi havia.

No tingueu por, va dir, la pau regnarà cada dia entre nosaltres per sempre mes.

I de sobte al drac li van aparèixer flames en una nit de foc sense una gota de pluja, i va començar a ploure de les seves entranyes, mil pètals de roses grogues i vermelles que acariciaven a un poble que mai més va tindre por.