Rellegint l'obra de Roberto Bolaño i tornant sempre a dos altres autors que admira com Cormac McCarthy i J.M. Coetzee -«les meves obsessions»-, Genís Sinca passa els dies d'un confinament que l'ha enxampat canviant bolquers -va ser pare a final d'any- i escrivint sense parar. Lectura i escriptura són les dues constants vitals d'un autor que es presentava a aquest Sant Jordi amb tres llibres i mig: Honorables catalans (Columna), on fa una selecció de vint retrats vitals i professionals dels 267 que ha ressenyat durant set anys al programa Via Lliure de Rac-1; el recorregut per la trajectòria del pedagog urgellenc Ramon Fuster, publicat per Pagès Editors (Ramon Fuster i Rabés. Biografia del mestre); i No moriré mai (Onada Edicions), el retrat de la figura d'Eduard Punset que va guanyar el Premi Literari de Benicarló. I, per si no en tingués prou, és el protagonista del còmic El crim de la Seu, del seu amic Galdric Sala i Joan Renalies, que va fer fortuna per Nadal i ara volia continuar fent camí a les parades de Sant Jordi.

«Hi penso sovint, en Punset», confessa Sinca, «segur que de tot això que ens està passant n'hagués extret una reflexió, una lliçó per als humans». Les trobades amb el polifacètic personatge, que va morir el darrer mes de maig als 82 anys d'edat, a la Vilella Baixa (Priorat), van obrir a l'escriptor manresà una finestra a un univers particular, a la riquesa polièdrica d'un home que es va reinventar a la seixantena com a divulgador científic a la televisió. «Ell deia que no es moriria mai, però no en el sentit que vam imaginar», apunta: «per a ell, tornar a la seva infància, al passat, al record dels pares i d'una terra on no es parlava de la guerra civil, era entrar a la immortalitat».

Genís Sinca va assolir notorietat el gener del 2013 quan va guanyar el Premi Josep Pla amb una novel·la, Una família exemplar, on convertia Manresa en material literari. Des d'aleshores, ha cuidat molt la promoció dels seus llibres, hi ha dedicat moltes hores i ara s'ha trobat que la voràgine prèvia a Sant Jordi en què s'hauria vist submergit en condicions normals ha desaparegut radicalment. «Havíem de presentar Honorables catalans el 18 de març... i ja no hi vam ser a temps», recorda, sense amagar que la dissort esdevé l'oportunitat per centrar-se en els nous projectes que té entre mans.

Des de la fi de tota activitat, només una trobada amb els lectors a través d'Instagram Live l'ha distret de la intimitat de la reclusió domèstica. «El llibre del Punset no va poder començar a córrer... però no hi ha pressa, quan es pugui ja farem les presentacions que facin falta», afegeix, tranquil, des del seu domicili de Sabadell.