La frenada en sec provocada pel virus va deixar Aleix Solernou amb La revolta del poble (Edicions de l'Albí) a tres dies d'arribar a les llibreries i amb una agenda d'una dotzena de presentacions previstes que s'han hagut d'ajornar sine die. «En tenim un parell de reprogramades a Artés i Santpedor, però ja veurem si es podran fer», explica el periodista santjoanenc, autor d'un volum literari i fotogràfic que relata la vivència a la Catalunya Central dels fets ocorreguts entre el 20 de setembre i el 3 d'octubre del 2017.

«Els llibres alimenten l'ànima», considera l'autor, a qui agradaria que s'adoptés a casa nostra alguna mesura semblant a la que ha pres Itàlia per reobrir les llibreries. La il·lusió per viure la diada de Sant Jordi era màxima, «és el dia que més espero de tot l'any», indica, i es declara expectant sobre l'èxit que tindrà la proposta de traslladar la festa al 23 de juliol. «Farà molta calor, però en tinc ganes, i si cal treballar fort per presentar el llibre, ho farem», conclou.

Solernou admet que l'aturada ha estat «un cop difícil de gestionar», ja que a la suspensió de tota l'activitat, inclosa la festa de Sant Jordi, s'hi ha sumat la incertesa dels problemes de salut viscuts a la família, ara feliçment superats. I a falta del contacte amb la gent, la resposta a través de les xarxes ha estat un bàlsam per l'ànim. «Hi ha gent que m'ha demanat si el llibre es pot adquirir d'alguna manera, percebo que hi ha interès per llegir-lo», explica el cronista d'una obra que revela com van arribar les urnes a la comarca del Bages i que s'il·lustra amb 240 fotografies, moltes d'inèdites, i de les quals un bon gruix formen part de l'arxiu de Regió7.

«Començo a veure la llum al final del túnel», reconeix el jove autor bagenc: «el fet que hi hagi una data programada per al nou Sant Jordi em dona ànims». De cara a la setmana vinent, Solernou té previst participar en una presentació virtual del llibre juntament amb Eudald Camprubí, president de la secció territorial de Manresa de l'ANC.

Mentre es va consumint el calendari a l'espera que el desconfinament es posi en marxa, i la normalitat torni a les nostres vides, Solernou està aprofitant el temps per llegir. Des de les Meditacions en el desert, de Gaziel, a tot un clàssic com Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez. «Pocs dies abans que ens tanquessin, vaig anar a comprar un parell o tres de llibres, i tenia la idea de quedar-me la novel·la El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead», apunta Solernou: «el traductor és un manresà, Albert Torrescasana, a qui vaig poder entrevistar temps enrere quan treballava a Cultures de Regió7, i em vaig quedar amb ganes de llegir-la».