La preocupació pel futur del català protagonitza algunes de les novetats literàries d'aquest Sant Jordi. Són múltiples els assajos que des d'un punt de vista analític, humorístic, crític, històric o geogràfic analitzen l'estat de salut de la llengua al segle XXI. Alguns s'endinsen en la immersió lingüística, qüestionada als tribunals; altres reivindiquen el parlar d'una determinada zona geogràfica o sotmeten a debat el llenguatge inclusiu.

  • 'No parlaràs mai un bon català. Les mentides de la immersió lingüística' (Eumo). Joan Mena recorda com una professora li va llançar, amb menyspreu, aquest vaticini, que no s'ha acabat complint. Fill d’una família que va arribar a Catalunya els anys seixanta, aquest professor de filologia narra la seva experiència personal oferint una defensa del model d'immersió lingüística com a eina de cohesió social, d'integració cultural i garantia per a la igualtat d'oportunitats.
  • 'Treu la galleda! (El català s'enfonsa, però tu el pots salvar)' (Més Llibres), de Gerard López Fageda. El volum vol oferir eines per millorar la situació del català i demana impulsar un replantejament urgent, fent del català un idioma útil i necessari de la mà dels seus parlants potencials.
  • 'Guanyem amb la llengua. El català durant el franquisme' (Fonoll), d'Elena Yeste Piquer. La crònica de com la llengua catalana va sobreviure gràcies a la feina clandestina de professors, alumnes i entitats privades que van salvar el català en una època de repressió, clandestinitat i il·legalitat.
  • 'Manual d'adoctrinament de l'escola catalana' (Bridge, Enciclopèdia Catalana), d'Òscar Dalmau. Amb clau d'humor, l'autor manipula textos i dibuixos de llibres infantils didàctics publicats fa més de cinquanta anys per l'editorial La Galera amb l'objectiu d'ensinistrar criatures per guiar-les a servir la “causa catalana”.
  • 'Prou catastrofismes lingüístics' (Destino), d'Enric Gomà. En el volum, s'aborden els reptes del català, proposa estratègies i desmunta els tòpics funestos sobre el futur de la llengua.
  • 'Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou' (Eumo). La lingüista Carme Junyent, professora de la Universitat de Barcelona i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), i una setantena de dones lingüistes posen a debat el llenguatge inclusiu i el seu ús. Així, es pregunten sobre l'abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials.
  • 'Nivell Ç' (Pòrtic), de Pau Vidal. El lingüista i comunicador respon a dubtes sobre el català. El llibre vol ajudar el parlant a viure el fet lingüístic sense complexos i acaba amb una invitació a la fidelitat lingüística a no canviar de llengua per evitar condemnar la llengua a mort.
  • '101 dubtes del català resolts per l'Optimot' (Rosa dels Vents). Llibre pensat per ajudar els parlants a resoldre els dubtes lingüístics de la vida quotidiana.
  • 'Catalanament' (Montena), de Valentina i Júlia Planas. Conegudes a les xarxes com 'La incorrecta', les germanes tornen amb un nou volum d'homenatge al català del segle XXI, que inclou peculiaritats i disbarats que es poden sentir als carrers.
  • '1.000 dites ponentines' (Edicions de 1984), de Josep Espunyes. Recull refranys catalans propis de les terres de Ponent.
  • 'Salvem els mots' (Rosa dels Vents), de Jordi Badia. Recull de dos-cents mots catalans que estan en perill d'extinció.
  • 'El futur del català depèn de tu' (La Campana), de Carme Junyent i Bel Zaballa. El volum esdevé una proposta per evitar que la llengua catalana desaparegui.
  • '100 paraules de l'Empordà i part de l'estranger' (Cossetània). Helena Borrell Carreras reivindica l'empordanès, un parlar masegat per la interferència castellana i diluït per l'estàndard. Un recull que no és només un recull de lèxic en desús, sinó que servint-se de mots propis de l'Empordà, es parla de la zona