Coneixes la llegenda de Sant Jordi?

Una llegenda internacional: Portugal, Anglaterra i Grècia, també l'expliquen!

drac

drac / PIXABAY

Aquesta setmana arriba Sant Jordi, una tradició catalana amb molta màgia i cultura. El drac, la princesa i el cavaller. Una història que expliquis a qui expliquis, encanta! Un dia on el més important és el romanticisme: la rosa, el llibre i molt d'amor

Uns dies abans de la festivitat de Sant Jordi se solen fer activitats a les escoles, als carrers, a les institucions... És una setmana on gaudeixen grans i petits. Però, coneixes la llegenda de Sant Jordi? La princesa a punt de ser menjada per un drac ferotge i un cavaller, anomenat sant Jordi, que mata el drac, la salva i l'amor preval. I això és tot?

La llegenda a Europa

La tradició ens explica que sant Jordi era un militar turc del segle III, sota les ordres de l'emperador Dioclecià. Sant Jordi es va negar a perseguir els cristians i va ser martiritzat i decapitat per traïció. A l'imperi romà es va començar a venerar com a màrtir i això va fer que comencessin a córrer històries màgiques sobre aquest sant. Durant el segle IX, aquestes històries es van començar a fer famoses arran d'Europa i, l'arquebisbe de Gènova, l'any 1264, va introduir en el llibre Legenda sanctorum, la gesta històrica de Sant Jordi.

La llegenda a Catalunya

A la Conca de Barberà hi havia un drac malvat que portava la misèria al poble de Montblanc. Aquest drac era terrorífic i feia tot el possible per molestar als ciutadans i animals del poblet. Els habitants de Montblanc vivien atemorits. Per tal de mantenir al drac 'controlat', es feia un sorteig i s'escollia de forma aleatòria la pròxima victima del drac, segons ells, un sacrifici per calmar la sacietat del monstre.

En un d'aquests sortejos va sortir la princesa, la filla del rei, però l'aparició d'un cavaller que es va enfrontar al drac, el va matar i va salvar a la princesa, va donar la volta arreu de Catalunya. A més a més, explica la llegenda que la sang vessada va néixer d'un roser de flors vermelles.

Anglaterra, Portugal i Grècia també expliquen aquesta tradició, però amb petits matisos que varien lleugerament la seva història. Una llegenda que va més enllà de Catalunya!