«La Lliga és el màxim premi aconseguit en la meva carrera»

L’any anterior, Paco Vázquez havia coincidit amb l’entrenador Luis Casimiro, era l’únic de la plantilla que el coneixia: «Ell va ser qui em va portar de Gijón, on estava cedit». De fet, el jugador eivissenc lloa la intel·ligència del tècnic de Villamayor de Calatrava, que al principi de la temporada «em va demanar ajuda per integrar-se a una nova ciutat com era Manresa», conscient que aquella era una gran oportunitat, també per a ell. De la sèrie, l’insular recorda amb especial gràcia l’expectació que la premsa va donar al primer partit a Vitòria, «nosaltres anàvem allà a fer-la grossa». El TAU era un dels equips més potents aquell any, i el TDK havia trencat tots els esquemes.

Vázquez ha guanyat una medalla amb la selecció estatal, però «aquella Lliga és el màxim que he aconseguit en la meva carrera professional». L’alegria màxima que va sentir quan l’equip es va proclamar campió de Lliga el va fer sortir corrents cap a la grada a buscar «la meva família i la bandera eivissenca». De fet, el balear recorda que «alguns dels meus familiars van dormir al sofà del pis a Manresa». La tornada a casa també va ser molt especial per a Vázquez, que va gaudir d’una gran rebuda a Eivissa. Un moment molt simbòlic per a ell, que des dels 15 anys havia estat a Manresa, «però sempre portant la bandera de casa meva a tot arreu on anés», un fet que «la meva gent sempre m’ha agraït molt».

La combinació i encaix de totes les peces de l’equip van ser, per al balear, les claus més destacades per assolir un títol com aquell: «El Chichi era el Chichi, però el cert és que tots els jugadors vam disputar una gran temporada». I malgrat la fortalesa de l’equip de fa 25 anys, Vázquez no nega que, també, «vam tenir sort que aquell any el Barça i el Madrid no estaven en el seu millor moment, i nosaltres ho vam saber aprofitar per aconseguir una gesta que és gairebé irrepetible».

Subscriu-te per seguir llegint