Quan es parla de la salut del català hi ha una xifra màgica. O diabòlica. És la xifra del 36 per cent, el nombre d’habitants de Catalunya que tenen com a llengua habitual la que l’Estatut defineix com a «pròpia» del país, però que no és percebuda com a tal per una part important de la població.
La xifra del 36% és la que va donar la darrera «Enquesta d’usos lingüístics de la població» (EULP), que es va dur a terme al llarg de l’any 2018. En tractar-se d’una enquesta de freqüència quinquennal, la propera actualització s’hauria de divulgar el primer semestre de l’any que ve, amb dades recollides al llarg d’aquest 2023. Però no hi ha gaire esperances que presenti un panorama més afalagador. la magnitud, només una mica superior a la tercera part del cens de majors de 15 anys (l’univers del treball), és molt semblant a la que es va recollir en les edicions del 2013 i del 2008, i clarament inferior a la del 2003. Treballs sectorials o d’àmbit territorial restringit que s’han dut a terme en els darrers anys més aviat conviden al pessimisme.
On som? Qui parla català? On resisteix millor i on corre més perill? Apuntarem algunes respostes a partir de dues fonts de dades numèriques: la ja esmentada enquesta i les darreres edicions del Baròmetre d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicats el novembre del 2022 i aquest mes d’abril de 2023. El primer ens donarà un perfil quantitatiu i qualitatiu dels parlants. El segon el relacionarà la llengua amb les simpaties de partit i amb la qüestió de la independència, que ara mateix no es pot obviar.
48 a 36 pel castellà
L’EULP estableix que la llengua habitual dels catalans majors de 15 anys és el castellà en un 48,6% contra un 36,1% del català, mentre un 7,4% respon que totes dues per igual. Però la realitat del dia a dia és força més barrejada i molt poc tancada. Quan passem de l’autodefinició de llengua habitual a la constatació del seu us, l’enquesta dibuixa aquesta realitat: «Al llarg d’un dia qualsevol, el 76,4% de la població adulta de Catalunya usa el català. L’ús global del català augmenta lleugerament respecte el 2013, que era el 74,6%. El castellà, l’utilitza el 93,2% de la població adulta. El 18,6% de la població fa ús d’alguna altra llengua. Un 42% de la població adulta (2.695.000) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.»
Segons l’enquesta, el 94,4% de la població de Catalunya entén el català, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. En nombres absoluts, més de sis milions de persones adultes l’entenen, més de cinc el saben parlar i gairebé cinc i mig el saben llegir. Hi hem de sumar la població no adulta, més d’un milió de persones de menys de 15 anys que es troben en edat escolar.
El català ha sumat de manera constant persones que no el tenen com a llengua inicial o familiar. A més, en termes generals, la població adulta manifesta interès a aprendre’l o a millorar-ne els coneixements. El 18,6% diu que ha fet un curs de català per a adults, sistema d'aprenentatge d’una quarta part de la població nascuda a l’estranger.
Els resultats de l’enquesta mostren que creixen més les competències d’escriure i llegir que les de parlar i entendre. Des del 2013, l’habilitat de saber escriure català ha pujat 5 punts, l’equivalent de 400.000 persones; la competència de llegir-lo augmenta 3 punts, que són més de 300.000 persones; l’habilitat d’entendre el català s’ha incrementat en més de 128.000 persones i la de parlar-lo, en gairebé 160.000 persones.
Llengua i lloc de naixement
Hi ha una correlació clara entre llengua i lloc de naixement? El castellà no és només l’idioma habitual dels nascuts fora de Catalunya, sinó de molts dels nascuts a Catalunya. Entre els que han arribat al nostre país des d’altres llocs de l’Estat espanyol, en castellà és llengua habitual en un 81% dels casos. Entre els nascuts a Catalunya, en canvi, ho és el català en un 55% i el castellà en un 34%. El castellà no és només l’idioma de la gran majoria dels que han vingut de la resta de l’Estat, sinó d’una part substancial dels seus fills.
La població nascuda a Catalunya, estable al llarg dels anys, representa el 59,8% del total. La població té com a llengua inicial o primera llengua que ha après a parlar, el castellà i el català, i també l’àrab, el romanès, el gallec, el francès, l’amazic, el rus, el portuguès, l’italià, el xinès, l’anglès, l’alemany i l’aranès. El 2018 tenien el català com a llengua inicial 70.000 persones més que el 2013, 23.700 més tenien tant el català com el castellà i s’havien reduït en 82.500 les que tenen com a primera llengua el castellà.
Segons l’enquesta, l’evolució migratòria és clau per entendre la situació sociolingüística perquè la població catalana és molt diversa pel que fa al lloc de naixement: més d’un terç de la població ha nascut fora de Catalunya. Des de 1981, la població nascuda a l’estranger ha passat d’un 1,5% a un 18,2%. Entre 2003 i 2018 hi ha hagut un creixement mitjà anual de més de 50.000 persones nascudes a l’estranger, que equival a la població de ciutats com Mollet del Vallès, Gavà o Figueres.
La comarca i l’edat
L’edat és un factor rellevant? El Baròmetre del CEO, que realitza diverses onades cada any, pregunta als enquestats quina llengua consideren «pròpia». Creuant les respostes amb els grups d’edat, ens dona que castellà supera el català en la població de 18 a 49 anys, mentre que passa el contrari en els qui tenen de 50 anys en amunt. Els que han assolit l’edat teòrica de jubilació són els qui més declaren el català, i entre els 25 i els 34 anys és on s’imposa més el castellà.
El percentatge de parlants de castellà és força semblant en tots els grups d’edat, oscil·lant entre el 40,2% i el 43,2%, mentre el de parlants de català és molt més elevat en el grup dels majors de 85 anys, on arriba al 46,8%, que en els altres, i assoleix un mínim del 35,9% en el grup dels 25 als 39 anys. Però aquests extrems no tenen com a contrapartida una oscil·lació contrària del castellà, sinó del bilingüisme, molt més present en els grups més joves, amb xifres a l’entorn del 17%, que en el dels jubilats, que es queda en un 10,5%
La consideració de la «llengua habitual» varia molt d’una part a una altra del territori de Catalunya. L’examen dels resultats de l’enquesta per àmbits territorials ofereix diferències espectaculars. A les Terres de l’Ebre el català és la llengua declarada com habitual per un 72% de la població. En l’extrem contrari, a l’àmbit metropolità de Barcelona aquesta xifra baixa fins el 27% i la del castellà s’enfila fins el 58%.
Al territori administratiu de la Catalunya central gairebé el 60% de la població enquestada es declara parlant habitual del català, una xifra superior a la que ofereixen les regions de Ponent, Girona, Tarragona, Penedès i fins i tot Alt Pirineu i Aran, on es nota el pes de l’Aranès. Si afegim els qui es consideren habituals de les dues llengües, a les comarques centrals el català arriba al 66% i a l’àmbit metropolità, fins el 34%.
Català amb la Generalitat, castellà a casa, bilingües a la feina, l’escola i la colla
Al llarg d’un dia qualsevol el 76,4% de la població adulta de Catalunya usa el català. Per ser més precisos, el 51,6% l’usa molt, força o mitjanament, mentre que un 63,4% fa servir el castellà en els mateixos termes. La suma dels que inicien sempre (23,6%) i sovint (28,9%) les converses en català fa 52,5%, més del 43,5% que el tenen com a llengua d’ús habitual (36,1, català, i 7,4, català i castellà). Respecte de 2013, el català no ha canviat pràcticament com a llengua habitual; el castellà disminueix lleument i creixen lleument les opcions multilingües. Aquestes xifres impliquen que una majoria dels que consideren el castellà com la seva llengua utilitzen la catalana en una part de la seva comunicació social. Poden fer-ho perquè l’entenen i el parlen. En dades del 2018, «el 94,4% de la població de Catalunya entén el català, el 85,5% el sap llegir, el 81,2% el sap parlar i el 65,3% el sap escriure». Així no és estrany que, quan se’ls pregunta per quina llengua usen en diferents àmbits de la vida diària, una part important dels enquestats de l’EULP responguin que totes dues, i en proporcions diverses segons de quina activitat es tracti.
En els usos lingüístics per àmbits de consum i serveis els resultats de l’enquesta permeten distingir quatre blocs: A l’administració local i a la de la Generalitat, la presència del català (exclusiu, predominant, ambdues (català i castellà) per igual o minoritari) se situa entre el 62,6% i el 58,5%. En aquests àmbits és la llengua més usada. A les entitats financeres i amb el metge o la metgessa el català, el castellà i la combinació d’ambdues tenen un pes similar. La presència del català arriba al 60%. A les botigues o petits comerços, s’usa només català o sobretot català en un 37,9%, que arriba al 66,1% si tenim en compte tots els usos, mentre que als grans establiments comercials és més alta la combinació de català i castellà. Finalment, a l’administració de l’Estat, la presència del català (exclusiu, predominant,ambdues i minoritari) arriba al 54,2%. L’ús del castellà exclusiu és el tanmateix més freqüent (38,9%) que el català exclusiu (20,1%).
Una clara correlació entre llengua pròpia, simpatia de partit polític i actitud davant la independència
La identitat lingüística determina la política? Els qui senten com a pròpia la llengua catalana voten diferent dels que hi senten la llengua castellana? Amb alguns matisos, la resposta és afirmativa. Creuant les respostes a les preguntes sobre i sobre la llengua que es considera pròpia en el darrer Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió, es visualitza una correlació molt clara entre les dues sèries, com s’observa en el quadre. El predomini dels qui tenen el català com a llengua pròìa és absolut entre els qui es declaren simpatitzants de Junts (88%), de la CUP (83%) i d’ERC (78%). El qui hi tenen la llengua castellana són predominants entre els qui es declaren simpatitzants del PSC (70%), de Vox (74%), de Ciudadanos (79%) i del Partit Popular (82%). La identitat lingüística és doncs una poderosa clivella en l’estructura dels decantaments de la societat catalana entre les diferents opcions polítiques.
La correspondència entre les variables idiomàtica i política es veu encara més clara en la pregunta sobre la independència formulada en el mateix Baròmetre. Un 74% dels dels que declaren tenir el català com a llengua pròpia respon afirmativament a la pregunta «Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?», mentre que un un 75% dels que hi tenen el castellà contesta negativament a la qüestió. La independència és sobretot cosa de catalanoparlants.
El desig dels catalans apunta cap a un futur d’usos compartits
Cap a on anem? A la llengua s’hi pot accedir per transmissió familiar o per aprenentatge social i escolar. Segons les dades de l’enquesta, a Catalunya no s’ha trencat mai la transmissió del català entre generacions. El procés de transmissió lingüística intergeneracional, és a dir, la diferència entre el percentatge de població que parla català amb els pares i el que l’usa amb el fills, és favorable al català en 7,1 punts i en la franja de població d’entre 30 i 44 anys d’edat, arriba a 8,9 punts.
Un àmbit clau per a l’aprenentatge és el laboral. Ho reflecteix el fet que un 25,8% dels nascuts a la resta de l’Estat i un 20,1% dels estrangers hi han après català, sigui amb els companys de feina, sigui durant la formació laboral.
Les persones nascudes a l’estranger amb coneixements de català l’han après a la vida quotidiana (37,3%), a l’escola (31,2%), en un curs de català per a adults (25,1%) i amb els companys de feina (17,5%). Els cursos de català per a adults són el mitjà d’aprenentatge d’una quarta part de la població adulta nascuda a l’estranger.
El futur de la llengua està necessàriament vinculat al desig de parlar-lo de la població del territori on s’assenta quan aquest és compartit amb altres idiomes d’ús habitual i tinguts com a propis per una part important de la població. Quines són les ganes de català que expressen els catalans? Si aquestes existeixen, llavors les eines que es posin a la seva disposició és més probable que donin fruit.
Segons l’Enquesta d’Unos Lingüístics de la Població, al 85% dels residents a Catalunya de 15 anys i més li agradaria parlar català en el futur, sol o compartit amb una altra llengua, principalment el castellà (però no només).
L’opció més freqüent és la que desitja parlar les dues llengües sense expressar preferència de predomini. Aquesta és la tria d’un 39,5% dels enquestats. En segon lloc, a un 17% li agradaria parlar-les totes dues però més la catalana que la castellana. Les opcions per un futur monolingüe queden més enrere i només representen un 21% del total, resultat de sumar el 12,5% que voldria un futur personal monolingüe en català i el 8,5% que vol el contrari: parlar només en castellà.
Respecte el 2013, en l’enquesta del 2018 augmenta el percentatge de població que desitjaria parlar ambdues llengües (de 36,7% el 2013 a 39,5% el 2018) o bé català, castellà i altres llengües (de 7,2% el 2013 al 10,1% el 2018) i disminueix la població que vol usar el només el català (de 17,7% a 12,5%) i la població que vol usar només el castellà (de 11,1% a 8,5%).
Segons l’edat, la població més jove prefereix les opcions compartides de català i castellà i també amb altres llengües, i entre la població més gran els percentatges de català exclusiu i castellà exclusiu són més alts.
Segons el lloc de naixement, tot i que hi ha més preferència d’ús exclusiu de castellà entre els nascuts a la resta de l’Estat (20,7%) i entre els estrangers (13%), la presència de català en aquests dos col·lectius com a opció futura supera el 72% i aquesta preferència ha augmentat respecte el 2013 en més de 6 punts entre els nascuts a la resta de l’Estat.
Un terç dels catalans encara no posseeix el paquet sencer d’habilitats lingüístiques
En tota llengua hi ha al menys quatre nivells de domini, com saben els estudiants d’idiomes: entendre-la quan es parla, parlar-la, saber-la llegir i saber-la escriure. A Catalunya hi ha diferències entre l’extensió de les quatre habilitats respecte del català. Per al conjunt de la població, la més estesa és la comprensió oral, seguida de la comprensió escrita, la fluïdesa necessària per parlar-lo amb normalitat, i l’expertesa necessària per escriure’l.
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, el 2018, quan es va fer la darrera onada d’aquest extens estudi quinquennal, entenien el català parlat un 94,4% dels catalans, si fa no fa els mateixos que cinc i deu anys abans. Hi havia un progrés en les taxes dels que el sabien llegir, que assolien el 85,5%; els que el sabien parlar, que eren un 81,2%, i els que deien saber-lo escriure, la menor xifra de totes amb un 65,3%, tanmateix superior a la dels anys anteriors.
La llengua que es parla a casa guarda una estreta correlació amb les habilitats lingüístiques, segons es dedueix de l’enquesta, la qual troba una taxa molt superior de comprensió i expressió en les llars on es parla només català, o més català que castellà, on s’assoleixen nivells superiors al 90% en la capacitat d’escriure’l. Aquesta dada disminueix fins el 46,1% en les persones que viuen en llars on només es parla en castellà.
