El dia 3 de març, una bomba va caure a 50 metres de les casa del meu tiet. Ell va sobreviure. Però la casa li va quedar amb tots els vidres trencats. Alguns veïns de la vora van morir. Ell va estar un mes sense aigua, ni calefacció, ni electricitat i amb tota la casa oberta per l’esclat de la bomba. Però el que era pitjor, vivien amb por». Amb la por de partir un altre atac. Per sort seva, en aquest indret no n’hi va haver cap mes. Va passar a la ciutat de Txerníhiv, al nordest d’Ucraïna, relativament propera a la zona de frontera amb Bielorússia, la població de naixement de Kateryna Oliinychenko, una ucraïnesa que va 7 anys que viu a Manresa.
La seva, com la de tants altres homes i dones del seu país és la història d’una immigració forçada per la migradesa de l’economia del seu país. Va sortir de Txerníhiv per poder tenir un futur millor a Espanya i va arribar a Manresa. Aquí es va trobar amb la necessitat de treballar sense poder homologar els estudis de comptabilitat que havia fet al seu país i es va veure abocada a tornar a començar, a un reinventar-se. Durant aquests set anys ha aprofitat per aprendre dos idiomes, català i castellà, per integrar-se en aquest nou país, i per formar-se com a quiromassatgista, el nou ofici que ara exerceix i li permet guanyar-se la vida. Té dos fills, el gran, de 18 anys, diu que vol tornar al seu país. Ella té una parella catalana i veu més difícil aquest retorn. Ara, si una cosa ha aconseguit aquesta guerra amb Rússia és enfortir el seu sentiment de pertinença al seu país.
Kateryna Oliinychenko va viure amb molta angoixa els primers dies de la guerra. «Va ser un xoc molt fort. Sí que es comentava que hi podia haver un conflicte, però no ens pensàvem que fos d’aquesta gravetat. Oliinychenko recorda que la seva ciutat està relativament a prop de la regió del Donbass, un dels objectius russos. I van ser dels primers en tenir les trobes russes i l’aviació a la vora. A Txerníhiv hi viu la mare. «Vam estar dies que no teníem comunicació fàcil. Ara, per sort, sí. Podem parlar cada dia. I des de fa unes setmanes no s’han reproduït els atacs. Entre els meus familiars i amics no hi ha hagut morts, però alguns veïns sí. I hi ha hagut algú que els russos el van assassinar per no col·laborar», relata aquesta ucraïnesa manresana de 39 anys.
Durant aquells primers dies de conflicte hi va haver molta gent que va marxar de la ciutat, si van poder, perquè també es van trobar que l’exèrcit rus els tallava camins, ponts, i corredors humanitaris. «Sort van tenir que a la ciutat es conservaven molts refugis antiaeris i la gent s’hi amagava quan hi havia atacs». En alguns punts, com el carrer principal de la ciutat, el bombardeig va ser persistent. «El van destruir», assegura.
En aquests moments, Txerníhiv ha recuperat una certa normalitat. Hi ha botigues obertes i ha recuperat, a gairebé tota la ciutat, els serveis de llum, aigua i calefacció. La població ha patit, però també estan rebent ajuda internacional. «Jo també hi he participat, des de Sant Joan de Vilatorrada i a Manresa des de l’església de Sant Josep».
Després de la preocupació inicial per la vida dels seus, Oliinychenko es va preocupar per la durada del conflicte i pel grau de destrucció. Explica amb ràbia i perplexitat com s’ha destruït Mariúpol. «No hi ha quedat res i hi vivien 500.000 persones», assegura. Creu que, malgrat el patiment, Ucraïna sortirà victoriosa de l’enfrontament. I és de les que creu, com bona part dels seus compatriotes, que Rússia cedirà per les nombroses baixes al seu exèrcit i perquè no podrà supoartar la pressió econòmica.Confia que a partir del 9 de maig hi hagi un canvi. Aquell dia Putin presentarà a la nació els seus guanys. Veu el poble d’Ucraïna unit com mai i confia en la recuperació econòmica.
