Svitlana Hladiy, professora de matemàtiques al seu país, Ucraïna; ara cuinera a Sant Joan de Vilatorrada, on regenta, amb el seu marit, el Bar Espanya. Una immigrant de les que va sortir del seu país per buscar una millor situació econòmica. Presideix una associació, Ucraïna al cor, que té com a principal objectiu fer que els fills dels ucraïnesos residents a Sant Joan puguin aprendre l’idioma de seu país i mantenir algunes tradicions, com la festa de Sant Nicolau. Però ara, aquesta entitat, que el passat mes de febrer tenia inscrites 50 famílies, és un referent per als centenars d’ucraïnesos que viuen a la comarca del Bages, i un punt d’unió en l’ajuda solidària cap als seus familiars, amics i veïns que viuen encara a les terres que estan en guerra. Quatre dies després que esclatés el conflicte bèl·lic, Ucraïna al cor va iniciar una recollida d’ajut humanitari pensant fonamentalment amb la participació dels mateixos ucraïnesos, però van rebre una mostra de suport del poble català tan gran que els va desbordar. Durant dos mesos han estat enviant camions i furgonetes amb aliments, medicines i tot tipus d’ajuda humanitària.

Us va sorprendre la resposta solidària de Sant Joan de Vilatorrada?

Molt. Em sembla que tothom que saludo al poble ha vingut una o més vegades a fer algun donatiu. Vam demanar un local a l’alcalde perquè no sabíem on guardar les aportacions i han estat dos mesos sense parar. Ara el deixem, perquè l’Ajuntament hi ha de fer obres. I, de moment, ho farem des de garatjosparticulars. Ara fem una furgoneta a la setmana i l’enviem.

Demà es compleixen dos mesos de l’inici de l’ofensiva russa. Veia a venir el conflicte? S‘esperava que durés tant?

Les notícies d‘aquí ja indicaven un conflicte dies abans que esclatés. Els estats estaven ordenant a estudiants i personal d’ambaixades que tornessin al seu país. Er un mal símptoma. Però parlava amb la família i els amics i no s’ho esperaven. Els amics, la meva mare, ningú no s’ho esperava. Pensaven que es podria arreglar d’alguna manera. Però... Ara no pintava gaire bé, i la meva sobre i la meva mare, totes dues vídues, han decidit marxar. Estem tots a Sant Joan.

La guerra havia esclatat. Aquells primers dies estàveu molt afectats, però tot i l’alta preocupació us imaginàveu la durada del conflicte i la violència dels atacs?

No. I m’imaginava un atac més localitzat. No creia que ataquessin Kíiv, ni Odessa, ni Lviv, que ja és a prop de la meva ciutat, Ternópil, a la zona del sud oest. Ara sóc pessimista sobre el final. Crec que durarà, no sé quan temps, però ho veig llarg.

Vostès va arribar a Sant Joan per una reagrupament familiar. El seu home treballava a l’escorxador de Mafrica, va venir per un any però s’hi va quedar. I vostè va fer pràcticament el mateix.

Sí, quan feia un any que estava aquí vam portar la filla, que l’havíem deixat a Ucraïna. I després ja va venir l’escola, i jo vaig posar-me a aprendre català i castellà, i van néixer dos fills més i la vida ja va canviar totalment.

Ucraïnesa se’n sentirà sempre. Però ara, amb els fills que han crescut aquí, i des del 2019 regentant el Bar Espanya de Sant Joan té el futur de vida aquí.

Ara sí. A Ucraïna era més difícil poder fer un projecte. Aquí, el meu home tenia feina fixa i des del 2019 tenia el bar. Va ser difícil durant els mesos de pandèmia que teníem tancat, però ara va bé.

Com estava ara el seu país abans del conflicte.

El que hem diuen amics és que amb el president actual el país estaven fent un canvi. Hi havia més facilitats per obrir negocis, més llibertats, i molta menys corrupció. S’estava fent un canvi, també amb moltes lleis. Totalment diferent dels presidents d’abans, sense vincular-se al poder de Rússia. La gent estava més contenta.

Quan els dia 28 de febrer van obrir la porta del local de l’Ajuntament per recollir material, amb quina idea ho feien?

Al principi, era perquè els mateixos ucraïnesos ajudéssim al nostre país. No sabíem ni com fer-ho. L’alcalde es va avançar i em va dir que si ens calia res que li deguéssim. Hi ha hagut una gran col·laboració.

El conflicte no és només una feina solidària. Hi ha també qüestions afectives, sentimentals.

És un patiment. No hi ha paraules. No puc llegir notícies abans d’anar a dormir perquè sinó no dormo. Tot el dia pendents. Estem comunicats amb Ucraïna a través de Telegram i canals de notícies.

El poble ucraïnès es mostra unit

Hi ha molta més unitat. Hi ha molta gent que vol aprendre ucraïnès, i abans no ho tenien tan clar. Estava evolucionant.

Què és el que més la preocupa?

Em preocupa tot, la guerra, però pateixo molt per als nens. Ells no tenen cap culpa de tot això. És una llàstima que ara ho estiguin destruint tot d’una manera tan brutal. Pateixo quan no deixen els corredors, quan no deixen sortir la gent, quan no arriba l’ajut humanitari, que es violin dones, noies i nens. Jo pensava que al 2022 les persones teníem uns principis diferents. No entenc tot el mal que fan, creia que havíem crescut com a persones, que vivíem en un món més civilitzats. Ara que fan aquestes barbaritats no ho puc entendre. No sé què passa per al cap d’aquesta gent que va aquestes bestieses.