De la inquietud de la guerra a Ucraïna a la calma de Sant Llorenç de Morunys

Sant Llorenç de Morunys té un grup nou de veïns degut a l’esclat de la guerra a Ucraïna. Dotze persones de quatre nuclis familiars diferents van decidir abandonar el seu país per tal d’allunyar els seus fills de la guerra i traslladar-se a Sant Llorenç de Morunys. Van decidir arribar fins a aquest poble perquè hi tenien familiars o algun tipus de connexió. Però el fet d’haver arribat a un municipi situat en un entorn rural ha fet que la seva adaptació hagi estat més ràpida i fàcil.

Els ucraïnesos expliquen que, tot i que van decidir anar a Sant Llorenç de Morunys perquè ja hi tenien algun vincle, han quedat sorpresos per l’ajuda i el suport que han rebut per part de l’Ajuntament i els habitants del municipi. Des del primer moment l’Ajuntament va organitzar un grup de Whatsapp així com una reunió per organitzar l’acollida dels refugiats. El problema de l’habitatge es va solucionar molt ràpidament, ja que alguns voluntaris van cedir habitatges de la seva propietat.

«Vam viure en un pàrquing perquè ens sentíem segurs»

Un d’ells va ser el Pep Llohis. «Tinc un pis que utilitzava els caps de setmana i festius i vaig decidir que el podia cedir. Crec que és un deure humà», explica a Regió7. En aquest sentit, Llohis destaca un aspecte positiu d’haver arribat a un entorn rural com és la Vall de Lord. «Estar en un entorn rural els hi permetrà conèixer persones. En una ciutat potser només serien un més. Aquí es sentiran acompanyats i que són part de la comunitat de Sant Llorenç», apunta.

L’idioma és el principal escull per la seva adaptació. En aquest sentit el Consell Comarcal els va oferir un curs en línia per aprendre català, però els mateixos ucraïnesos van demanar fer classes de forma presencial. En aquell moment van tornar a sortir els voluntaris. «L’Ajuntament va demanar gent que pogués ensenyar-los català i no m’ho vaig ni plantejar», explica Montse Casas, una de les voluntàries que els ensenya català. Casas ha passat hores amb tots ells i apunta que «la seva manera de ser es correspon molt amb la nostra» i que la gent del poble s’ha abocat molt amb l’ajuda.

«No puc entendre què et porta a fer aquesta invasió»

Pel que fa als tràmits burocràtics, el batlle Francesc Riu explica que van ser molt ràpids i que fins i tot van ser els voluntaris qui van portar-los a Lleida per fer alguns tràmits que només es podien fer allà. També l’Institut Escola no va posar cap trava a l’entrada dels nens i nenes ucraïnesos així com en la realització d’extraescolars.

Les quatre famílies que s’han instal·lat a Sant Llorenç cada cop s’adapten millor al municipi. Asseguren que els ha sorprès el paisatge, sobretot les muntanyes i el pantà, ja que és molt diferent al dels deus llocs natals. En tot cas, tots ells coincideixen en la voluntat de tornar al seu país un cop la guerra acabi.