Milions de vides posades en maletes truquen a les portes d’Europa

Imaginem-nos que tota la població de Catalunya, tots 7,7 milions, i el noranta per cent del País Valencià, quatre milions i mig, hagués de fugir de casa seva a causa d’una guerra. Tots els catalans i nou de cada deu valencians. Doncs així d’enorme és l’impacte del drama que va començar a Ucraïna el 24 de febrer quan les tropes de la Federació Russa van travessar la frontera.

Un de cada quatre ucraïnesos ha abandonat la seva llar i la seva població d’ençà d’aquella data, quan va començar el què el Kremlin anomena «operació especial» i la major part dels altres països denominen, simplement, guerra. A les guerres els militars disparen contra altres militars però també contra civils, i a Ucraïna aquests darrers han vist incrementada la seva condició d’objectius dels soldats i dels projectils a mesura que passaven els dies, però milions de persones no van pas esperar que les detonacions arribessin al seu carrer per arreplegar el que poguessin i marxar, molts cap a altres països i molts cap a altres províncies dins del mateix país.

Un moviment que al cap de set setmanes de combats era xifrat per Nacions Unides en dotze milions de persones. Imaginem tota aquesta gent carregant el que pugui cabre en un cotxe o en una maleta i llançant-se a les carreteres o als trens, a la recerca d’un indret on la seva vida no corri perill. Una part ha arribat a Catalunya i a les nostres comarques després de fer quilòmetres penosament, passar fronteres amb el cor encongit i rebre el suport d’organitzacions d’ajuda humanitària.

Cinc milions d’exiliats

«L’escalada del conflicte a Ucraïna ha provocat víctimes civils i ha destruït infraestructures civils, obligant la gent a fugir de casa per buscar seguretat, protecció i assistència», diu un informe de la OCHA, United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs. «En les primeres cinc setmanes, més de quatre milions de refugiats d’Ucraïna van creuar fronteres cap als països veïns i molts més s’han vist obligats a traslladar-se a l’interior del país. Necessiten protecció i suport».

Del total de persones que han deixat casa seva, cinc milions han travessat la frontera cap als països del seu entorn, especialment a l’oest, mentre que més de set milions són desplaçats interns, és a dir, que s’han instal·lat més o menys precàriament en una regió ucraïnesa diferent de la seva.

Dels que han optat per travessar la frontera, més de la meitat ho han fet el direcció a Polònia, on en les set primeres setmanes de conflicte van arribar 2,7 milions d’ucraïnesos. En ordre descendent segueixen Romania amb 0,7 milions, Rússia amb 0,5 milions, Hongria i Moldàvia amb 0,4 milions, i Eslovàquia amb 0,3 milions. Hi ha una certa proporció entre l’extensió de les fronteres occidentals i la participació en el flux, però els testimonis dels desplaçats indiquen que la preferència per Polònia també es deu a les expectatives d’acollida.

Plou sobre mullat

Afegim-hi que plou sobre mullat, ja que la diàspora ucraïnesa és anterior a la guerra. Segons l’OCHA, des del 30 de juny de l’any passat fins ara mateix la xifra és de 6,1 milions, una part dels quals en direcció a Rússia a causa de la guerra que va començar el 2014 a l’extrem oriental quan una part de les províncies de Donetsk i Lugansk es va declarar independent amb l’ajuda de tropes russes sense distintius, i l’exèrcit ucraïnès va actuar-hi militarment contra la revolta. Les zones més afectades per aquell conflicte van patir un fort despoblament els dos primers anys, del que no s’han recuperat i que s’ha agreujat aquestes setmanes, ja que s’hi han concentrat els enfrontaments.

Però és tota Ucraïna la que perd població des de fa anys. El 1991 va arribar al seu màxim amb 52 milions d’habitants, i des de llavors no ha parat de reduir-se, fins els 43 milions just abans de la invasió. Els fets de 1989-1991, quan la independència del país va arribar de la ma de la caiguda del teló d’acer, van facilitar una obertura cap a l’Europa occidental i desenes de milers d’ucraïnesos van emigrar-hi cada any buscant oportunitats de millorar la seva vida.

L’emigració econòmica cap a l’oest no és estranya si tenim en compte les xifres de l’economia ucraïnesa. El PIB per càpita del 2020 va ser de 3.283 euros, mentre el d’Espanya va ser de 25.460 euros, quasi vuit vegades superior. La despesa pública anava en consonància, amb el matís que mentre la despesa espanyola en defensa va ser menor al dos per cent del PIB, la d’Ucraïna va ser del 8,8%. Una guerra estancada però real al Donbass i l’amenaça russa absorbien uns recursos que per tant no arribaven als serveis essencials.

Amb una adreça, o cap

El ritme d’arribada de refugiats als països occidentals va ser molt intens les primeres setmanes de la guerra i després es va alentir sensiblement. La meitat dels cinc milions va travessar la frontera durant els primers catorze dies dels seixanta que portem de conflicte. La diàspora econòmica preexistent ha fet que molts dels qui han fugit de la guerra, sobretot en els primers compassos, ho hagin fet amb la certesa de trobar un punt d’acollida a casa de familiars més o menys directes o d’amics i coneguts establerts als països occidentals.

A l’Estat espanyol, abans de la guerra, hi havia oficialment registrades 112.034 persones de nacionalitat ucraïnesa, i la xifra de refugiats arribats aquestes setmanes ja és superior.

A Catalunya eren 23.618 segons el padró, i com a origen nacional ocupaven la divuitena posició, entre el Regne Unit i Brasil. Catalunya ha acollit més de quinze mil refugiats segons la Generalitat, i al menys vint mil segons altres fonts, tot i que només la meitat ha fet els tràmits d’inscripció als registres habilitats.

Després dels qui sortien d’Ucraïna amb una adreça a la ma va ser el torn dels qui no tenien cap refugi esperant-los i tanmateix es van afegir a la gran fugida. I si els primers dies el paisatge dominant eren les mares joves amb els seus fills (ja que els homes en edat de ser mobilitzats per l’exèrcit s’havien de quedar a les seves poblacions per ordre del govern), després es va incrementar la proporció de persones soles i més desvalgudes. Aquest canvi va posar encara més a prova la capacitat d’acollida dels governs i la societat civil.

Acolliment preferent

La Unió Europea va reaccionar a l’onada de refugiats donant-los unes facilitats que en el seu moment no van trobar els que fugien de la guerra a Síria, o que no troben els africans que miren d’escapar de la misèria. Hi ha 5,7 milions de refugiats sirians en altres països de la seva regió, dels quals 3,7 milions a Turquia, que cobra uns bons diners d’Europa per no deixar-los passar. 6,7 milions més són desplaçats interns, que suposen més d’un terç del total en un país amb disset milions d’habitants.

Els ucraïnesos han pogut viatjar pel continent en tren amb el bitllet pagat, la Unió Europea ha decidit que hi poden residir durant tres anys sense demanar asil, i als aquells que opten per demanar-lo se’ls facilita una via ràpida. Les administracions s’han bolcat amb més o menys intensitat a fer-los la vida menys difícil, a buscar-los un sostre si no tenen lligams, i a col·laborar amb les organitzacions socials que s’han mobilitzar per acollir-los i també per anar-los a buscar als punts d’acollida de la frontera ucraïnesa.

La reacció solidària, els primers dies, va ser tan gran que algunes ONG (i també els governs) van demanar a la gent que en lloc d’agafat una furgoneta, portar-la a Polònia plena de roba i menjar i tornar carregada amb refugiats, els donessin els diners a ells que ja ho tenien tot muntat i comprarien el necessari sobre el terreny.

Com tota febrada, aquesta ha anat perdent intensitat amb el pas dels dies, però algunes iniciatives solidàries persisteixen, indesmallables.

Provisionalitat indefinida

La majoria de decisions dels governs s’han adoptat en la perspectiva que la situació és provisional, que la guerra un dia o altre s’acabarà o s’estancarà, i que els refugiats aniran tornant al seu país. I de fet ja es detecta una circulació de retorn, sobretot des que els tancs russos van abandonar la regió de Kíiv per centrar-se en el Donbass i en el passadís cap a Crimea. El govern de Kíiv va donar fa uns dies la xifra de quatre-cents mil retornats, alhora que insistia en desaconsellar-ho perquè la sensació de seguretat podria ser una trampa perillosa, ja que les forces russes bombardegen ciutats allunyades del front amb míssils de llarg abast.

En tot cas, el país al que tornen els fugitius dels primers dies no és el que van deixar i ho serà menys cada dia en la mesura que la guerra continuï. Aquesta dura realitat podria convertir en permanent l’estada provisional entre nosaltres d’una part dels qui han marxat.

Un informe de l’OCHA ho explica d’aquesta manera: «El 12 d’abril, el ministre de Finances, Serhiy Marchenko, va descriure la situació actual com una «qüestió de supervivència per al nostre país». Les pèrdues d’infraestructura a causa de l’ofensiva militar en curs havien augmentat fins als 270.000 milions de dòlars, més del doble que la xifra registrada a finals de març. Marchenko va dir que més de 7.000 cases van ser destruïdes o danyades, al voltant del 30% de les empreses ucraïneses van deixar de funcionar i el 45% només operen a temps parcial, mentre que el consum d’electricitat va caure un 35%. Va afegir que el Govern va reduir la despesa pressupostària en més de 6.000 milions de dòlars, però això no és suficient perquè els ingressos són una mica més de la meitat dels que tenien abans de l’ofensiva militar.

Al mateix temps, el ministre de Finances va assegurar que Ucraïna continuaria pagant els deutes públics per evitar fallides o reestructuracions. El 10 d’abril, el Banc Mundial va informar que s’espera que l’economia d’Ucraïna es redueixi en un 45,1% aquest any, tot i que la magnitud de la contracció dependria de la durada i la intensitat de l’ofensiva militar en curs».

Un país que ja era pobre per als estàndards europeus, i que la guerra empobreix encara més cada dia que passa, amb cada bomba que cau, cada fàbrica que deixa de funcionar, cada escola i cada hospital que es destrueix, cada casa que s’enruna i cada euro que es gasta en l’esforç bèl·lic. No, no serà fàcil el retorn dels refugiats, fins i tot si la guerra s’acaba o s’estanca aviat, i no n’hi ha cap garantia.