Olga Alekseeva, de 38 anys, vivia a Sumi, una ciutat del nord-est d’Ucraïna propera a la frontera amb Rússia. Tan aviat com va poder va decidir marxar i traslladar-se a Sant Llorenç de Morunys, on hi tenia algun vincle, per fugir de la guerra.
Quan i de quina manera va arribar aquí a Sant Llorenç de Morunys?
Vaig arribar aquí el 7 de març. Vam sortir amb el nostre propi cotxe de Sumi, on vivíem. Era molt difícils moure’s per les carreteres d’Ucraïna, però al final vam aconseguir sortir per Polònia. Allà se’ns va trencar el cotxe i el vam haver de reparar per seguir el camí fins aquí. En total vam trigar vuit dies en arribar.
Quina era la situació a Sumi?
La ciutat es troba al nord-est d’Ucraïna i és molt propera a la frontera amb Rússia. Quan encara hi érem ja estava ocupada per militars russos. Al voltant de la ciutat hi havia moltes batalles. Sentíem constantment bombardejos i bombes que arribaven dins de la ciutat. Com que la ciutat estava ocupada no entrava menjar ni res. El primer cop que el govern ucraïnès va aconseguir que es fes un passadís humanitari vam agafar el que vam poder i vam sortir de la ciutat.
S’esperava aquest atac a Ucraïna per part de Rússia?
No m’ho esperava. Encara no puc assumir ni entendre què et pot portar a fer aquesta invasió.
Què creu que ha motivat Putin a fer això?
Jo penso que està malalt. No tinc cap altra explicació. No hi ha cap raó lògica que expliqui això.
Pot contactar amb els familiars i amics que s’han quedat a Ucraïna?
Fa una setmana que els militars ucraïnesos van alliberar Sumi i ja no hi ha militars russos. Durant tot aquest temps havia estat ocupat. Estan millor que quan vam marxar, però tenen una inquietud constant perquè sempre hi ha amenaça de que hi hagi més bombardejos.
Tornarà a Ucraïna?
Evidentment que vull tornar. És la meva pàtria, la meva casa, la meva família i la meva vida és allà. Però voldria expressar el meu agraïment per la gent de Sant Llorenç i de Catalunya per l’ajuda que ens han donat.
