«En una situació de crisi molt greu s’activa la prosocialitat latent»

La ciutadania s’ha mogut amb una especial sensibilització vers el poble ucraïnès, fins al punt que s’han muntat expedicions per anar a recollir refugiats a les fronteres. Com s’explica aquesta resposta?

En general, les persones som bastant prosocials. En la societat hi ha una part molt important de prosocialitat que en el dia a dia queda molt diluïda o de forma neutre perquè no hi ha situacions en les quals puguem mostrar-la, excepte en casos com cooperants o gent que col·labora en associacions, que sí que la manifesten en el seu dia a dia. S’activa quan hi ha situacions extremes, com ha sigut el cas de la guerra d’Ucraïna, o també en el cas de catàstrofes, com incendis o inundacions. En una situació de crisi molt greu aquesta prosocialitat, que està latent normalment, s’activa en nosaltres i és per això que hi ha hagut tanta gent que de seguida s’ha bolcat per anar a ajudar-los.

S’ha criticat, però, que en persones afectades per altres conflictes no hi ha hagut aquesta mateixa sensibilitat. A quins factors ho atribueix?

Aquesta és la cara negativa. Això té una cara i una creu. Els psicòlegs socials en diuen el fenomen de l’ingroup i l’outgroup, que som «nosaltres» i «ells». Segons la psicologia social, en una situació de conflicte tu tendeixes a identificar-te amb els que són com tu i tendeixes a posar d’enemics els que són diferents de tu. Per això, en situacions de conflicte o de guerres sempre s’intenta deshumanitzar al contrari i buscar les coses que te’n separen i te n’allunyen. En aquest cas, què passa? Doncs que els ucraïnesos són molt semblants a nosaltres, són com nosaltres: rossos, morenos, de pell clara, amb ulls blaus, ulls clars i són europeus, mentre que altres conflictes ens cauen més lluny, no?

I aquesta és la creu....

Per mi això és un drama. Això no pot ser, en una situació de conflicte t’hauries d’identificar per defecte amb les víctimes, siguin com siguin i siguin d’on siguin. Per això es critica i jo crec que amb un certa raó.

Per tant, això explica que de seguida hi hagi hagut persones disposades a ajudar, ja sigui recollint aliments o acollint refugiats?

Sí, perquè com que «són dels nostres» els hem d’anar ajudar. A més d’identificar-nos-hi i tenir una prosocialitat que s’activa en aquesta situació de conflicte, són dels nostres i, per tant, hem d’anar-los a ajudar encara més. La prosocialitat funciona, però funciona encara més si hi afegeixes aquest plus d’identificació, que són europeus com nosaltres i se’ls ha d’anar a ajudar.

Quins efectes està tenint o pot tenir en la població en general la guerra d’Ucraïna? Més enllà dels efectes econòmics, també comporta un impacte emocional?

De moment poca cosa perquè ens afecta molt de lluny. A menys que tinguem algun conegut molt directe o estiguem acollint algú, no tindrà un impacte gran en la població. El que sí que tindrà són els efectes econòmics. Ja estem tenint la inflació, aquest any aniran molt maldades perquè no hi haurà collita, també ha sigut un any molt dolent pels sembrats de casa nostra, pels fruiters amb les últimes glaçades... Aquest any si que vindran maldades a nivell econòmic i els principals afectes vindran per això de forma indirecte. Però efectes directes de la guerra no crec que tinguin un impacte massa gran.

I la proximitat del conflicte i el fet que ens hi sentim molt identificats no ens pot generar por a partir també una guerra?

Jo penso que no. Ara mateix, a dia d’avui, si la cosa no es complica jo no li veig un impacte molt gran. Si la situació es queda estabilitzada no penso que tingui majors conseqüències.

Tal com ja va passar a l’inici de la pandèmia, el conflicte ha despertat accions com la d’anar a comprar compulsivament. Per què es generen actituds com aquesta?

Això s’explica perquè els humans entre la preferència pels beneficis i l’aversió pel risc estem esbiaixats cap l’aversió pel risc. És a dir, preferim evitar els riscos abans que tenir beneficis i això fa que en una situació d’incertesa, per petita que sigui, tinguem una gran tendència a preparar-nos cap al pitjor, encara que objectivament no sigui el cas perquè no ha faltat mai de res i no crec que falti res perquè ara ja hi torna a haver oli de gira-sol a tots els prestatges, però s’explica per aquest fenomen de l’aversió al risc.

És un fenomen estudiat.

Això ho va explicar el psicòleg Daniel Kahneman, que li van donar un Premi Nobel precisament per descriure aquest fenomen. En els mercats econòmics se suposava que els actors eren racionals i ell i un col·laborador seu van descobrir que les persones tenien més tendència a evitar les pèrdues i a preveure el risc encara que objectivament no fos el cas. Aquest fenomen d’anar a comprar compulsivament jo crec que s’explica per aquesta por irracional que forma part de la naturalesa humana d’intentar evitar els riscos que generen les situacions d’incertesa.

A més, és un fenomen que actua com un efecte crida i es va encomanant entre la població, no?

Aquí s’hi suma el contagi social i la pressió de grup. Si veus que els teus veïns estan comprant oli i diuen que s’acabarà encara que tu pensis que no, en compres pel que pugui ser. Se sumen l’aversió al risc el contagi social i la pressió de grup. Son fenòmens que estan ben descrits en la psicologia social.

Aquest efecte pot ser que també succeeix amb la sensibilització del primer moment? Ara sembla que ja s’ha anat diluint la mobilització que es va generar els primers dies del conflicte...

Les onades de solidaritat funcionen com com els pics que hi ha hagut amb la pandèmia. La primera onada és molt gran després d’un temps torna a haver-hi una segona onada una mica més petita i al cap d’un temps una altra una miqueta més petita encara. Per què s’explica? Per diversos motius. Primer perquè la primera vegada que arriba la notícia l’impacte és molt gran. Si l’impacte és molt gran, la resposta és molt gran. El segon motiu és que molta gent que s’ha agafat uns dies per marxar han de tornar a la seva vida diària, han de treballar perquè té la seva feina i la família que ha de mantenir. D’altra banda, probablement també hi ha una part, molt petita, de tota aquesta gent que ha anat cap allà que ho fa per netejar la consciència pel motiu que sigui, tot i que la majoria de persones tenen aquest component brillant, lluminós i de prosocialitat.