Per ser sincera, mai a la vida m’havia preocupat que Rússia fos el meu estat veí. Per descomptat, sóc conscient de les violacions de drets humans que es produeixen en aquest país, però mentre aquests fets passen en territori rus, una, malauradament, no hi pensa massa sovint.
De fet, el finlandesos havíem tingut una relació força bona durant molt temps amb els russos. Fins i tot, m’atreviria a qualificar-la d’amistosa. Els presidents de Finlàndia i de Rússia es reunien regularment. Les trobades se centraven principalment en temes en què estàvem fonamental d’acord, com ara com reduir la contaminació al mar Bàltic, fer negocis entre estats o comprar i vendre energia.
La meva generació no guarda rancor a Rússia, a diferència de la majoria dels nostres avis i àvies. Ells van patir les conseqüències d’una guerra amb Rússia. Per posar-nos en situació, el 1939, l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) va envair Finlàndia i va iniciar una guerra que va durar tres mesos. Malgrat tenir un exèrcit molt més gran i preparat que el del poble finlandès, Rússia no es va sortir amb la seva. Creiem que van fer el ridícul. Van pressuposar que envairien Finlàndia en poques setmanes, però van progressar poc i van patir nombroses baixes. Amb el tractat de pau signat a Moscou l’any 1940, Finlàndia va perdre el 9% del seu territori, que va passar a ser de domini rus, però va mantenir la seva independència. Sona familiar, oi, aquesta història? Però parlem dels temps de la Segona Guerra Mundial, i ara som a l’any 2022.
Moltes pensàvem que n’hauríem après del que va passar llavors, però no ha estat així. Posar en perill la pau mundial no és positiu per a ningú. I en aquests temps digitals del metavers qui necessita iniciar un conflicte bèl·lic per sumar un nou tros de terreny per la força de les armes? Teníem una idea, però el 24 de febrer va arribar la invasió. Rússia va ocupar part d’Ucraïna amb el seu exèrcit. I aquí és els de la meva generació ens comencem a preocupar.
Al principi, la premsa finlandesa va ser prudent. No publicava comentaris que poguessin atemorir la població, però aquests situació va durar una setmana, fins que es va poder llegir el primer titular sobre la possibilitat que Rússia també pogués atacar Finlàndia. «Així és com Rússia podria atacar Finlàndia», deia. A la porta de casa van començar a arribar documents informatius sobre les ubicacions dels refugis antiaeris més propers i les instruccions sobre què hauria de tenir tothom a casa per poder sobreviure, com a mínim, 72 hores. Aigua envasada, aliments en conserva, llumins, medicaments. En aquest moment es va començar a témer per l’acció d’un país veí.
La por es va començar a estendre entre la població. Les pastilles de iodur de potassi, que protegeixen contra l’isòtop radioactiu del iode que apareix en cas d’un atac nuclear es van acabar a tot Finlàndia a partir de l’inici de la guerra; les classes de defensa nacional, on s’aprenen pràctiques militars bàsiques, estan plenes; les armilles anti-bales estan exhaurides.
I aquella sensació de tranquil·litat sobre el que podia fer el país veí ha canviat en molts dels finlandesos. Molts han canviat el seu punt de vista sobre una possible adhesió de Finlàndia a l’OTAN. El 2019, només un 20% de la població finesa volia unir-se a l’OTAN. Encara, el gener d’aquest any 2022, les enquestes indicaven que només el 28% de la població era favorable a fer aquests pas. Ara arriba el canvi. Les darreres enquestes, de mitjans d’abril, mostren que un 68% de la població donaria suport a una inclusió a l’OTAN.
És evident que si acaba passat, aquesta decisió molestarà a Rússia. Si Finlàndia s’uneix a l’OTAN, l’adhesió podria tenir «greus conseqüències militars i polítiques», va dir, el passat mes de març, el cap del departament europeu del Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia, Sergei Belyayev. També és cert que aquestes són declaracions que ja havíem sentit anteriorment, abans de l’episodi bèl·lic d’Ucraïna.
El més probable és que Finlàndia presenti la seva sol·licitud per adherir-se a l’OTAN aquesta primavera. La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, va dir a mitjans d’abril que Finlàndia decidirà unir-s’hi «en setmanes, no mesos». Caldrà veure la concreció. L’adhesió hauria de ser una protecció per a Finlàndia, hauria de reduir el risc que el país pogués ser atacat per Rússia, ja que des que es va crear aquesta organització, cap dels països membres ha estat atacat pels russos.
El conflicte que ha iniciat Rússia a Ucraïna pot tenir altres conseqüències també importants per a Finlàndia. El govern ha plantejat seriosament un canvi dels subministraments energètics. Aproximadament, un terç de l’energia que consumeixen els finesos prové de Rússia, però ara el govern finlandès ha aprovat un pla de 850 milions d’euros per desfer-nos de l’energia importada de Rússia i reforçar l’autosuficiència energètica finesa. L’objectiu, accelerar la transició verda. Així que potser hi haurà alguna cosa bona en tot plegat: la substitució de combustibles fòssils que comprem a Rússia per energies renovables. Però això és l’únic positiu que es veu en l’horitzó d’aquesta greu crisi.
El preu de la guerra també mostra la seva cara a casa dels finesos. Els trens han deixat de viatjar entre Rússia i Finlàndia. Marques fineses han tancat les seves seus, sucursals i locals a Rússia. Empreses, com l’empresa de telecomunicacions Nokia o el gegant de la indústria làctica Valio, han deixat d’importar i exportar productes amb Rússia, un mercat molt valuós per als interessos de Finlàndia. Els jugadors finlandesos d’hoquei sobre gel han abandonat la lliga russa. Finlàndia es prepara per expulsar a diversos diplomàtics russos,... i podríem anar trobant exemples.
Però després d’aquest procés, després d’un distanciament de Rússia que pot ser ben vist des de bona part de la població, malgrat tot encara compartim una frontera de 1343,6 km. Els russos són el segon grup d’immigració més gran de Finlàndia. I a l’altra banda d’aquesta línia de frontera hi tenim amics i familiars, i, per a molts, és també una terra que estimem. Sempre serem veïns i ens hem de poder entendre. Però està clar que la nostra relació no serà com havia estat, almenys mentre el monstre segueixi al poder.
Els nostres cors també estan trencats, com els de la resta del món pel que està passant. I no només pel patiment dels ucraïnesos, sinó també pel futur de les persones russes que sense culpa es troben, de sobte, en aquest forat negre, sense accés a informació fiable, ni xarxes socials, ni llibertat d’expressió. I s’enfronten a una crisi econòmica gravíssima.
Esperem ucraïnesos que vinguin buscant una acollida, un asil humanitari, però també en rebrem de russos. I serà la nostra feina aïllar i combatre els discursos d’odi entre ciutadans, de diferent origen, que tindrem al nostre país. Ja hem vist russos que han estat amenaçats i increpats als carrers de Hèlsinki. O l’exemple d’un restaurant de Hèlsinki que està fent una campanya en aquest sentit: «Una taula de pau». En aquest establiment les taules que inclouen russos i ucraïnesos mengen de franc.
Tant de bo també a Kíiv els russos i els ucraïnesos puguin compartir algun dia proper un bol de sopa borsch. Malauradament, en aquests moments, sembla que Rússia s’ha aïllat en ella mateixa de tal manera que no sabem veure una solució en l’horitzó més proper, ni si mai la nostra generació la podrà veure.
