La dada revela, a més, que el preu ha caigut el 3,8% el tercer trimestre respecte del trimestre anterior. Des de principi d’any, aquest índex acumula a Catalunya una caiguda de sis punts percentuals.

Catalunya se situa així al capdavant de les comunitats on ha baixat el preu de l’habitatge, seguida de la Comunitat de Madrid, on ha caigut el 7%; el País Basc, amb el 6,3%; Navarra, amb el 5,3%; Aragó, amb el 5%; Balears, amb el 2,6%; la Rioja, amb l’1,9%; Astúries, amb el 0,9%; i Cantàbria, amb el 0,1%. Per contra, els preus han continuat pujant a Extremadura (2,9%), Galícia (2,4%), Múrcia (2,1%), Castella-la Manxa (1,4%), Andalusia (1,1%), Comunitat Valenciana (0,8%), Canàries (0,6%) i Castella i Lleó (0,3%).

En el conjunt d’Espanya, l’IPV ha disminuït el 3%, una caiguda que és conseqüència del descens del valor de l’habitatge de segona mà, que ha baixat en el tercer trimestre el 8,6%, mentre que la nova ha registrat una pujada del 3,7%. El descens acumulat pels preus de l’habitatge lliure en els nou primers mesos de l’any ja és del 2,3%. Aquestes dades mostren una clara tendència decreixent respecte a trimestres anteriors, ja que el retrocés del preu de l’habitatge usat s’ha accentuat en comparació del descens del 4,9% del segon trimestre i del 0,7% del primer. El mateix passa amb l’habitatge nou, preu que continua pujant, però en menys grau que en el segon trimestre (5,3%) i que en el primer (7,2%).

L’IPV, que es publicava ahir per segona vegada, no inclou l’habitatge protegit ni variables com el preu del metre quadrat i el nombre de transaccions realitzades, que sí que tenen cabuda en altres estadístiques com l’elaborada pel ministeri d’Habitatge. La diferent metodologia explica que les dades difereixin, ja que segons el ministeri el preu de l’habitatge va registrar una pujada interanual del 0,4 % fins a setembre, en arribar als 2.068,7 euros. Per elaborar la seva estadística, l’INE recull la informació del Consell General del Notariat sobre escriptures formalitzades dins del territori nacional per persones físiques, mentre que el ministeri d’Habitatge es basa en les dades aportades per l’Associació Professional de Societats de Valoració (ATASA).