E

s diu Freddy, té 50 anys i viu a Nova York.

Després d'haver fer estudis de farmàcia a Colòmbia, a principi dels anys 80, quan només tenia 24 anys i sense ni un dòlar, va immigrar als Estats Units buscant noves oportunitats. Allà va començar a treballar en tot tipus de feines fins a aconseguir ser taxista. Gràcies a aquesta feina va poder pagar els estudis de fisioteràpia a la seva dona, i més tard de medicina i dret a dos dels seus fills.

Ara, diu, toca tornar a canviar. Necessita un canvi, perquè s'adona que està quedant acomodat i que cada dia és més conformista; i això ho considera molt perillós per al seu futur i el de la seva família. Ha estalviat durament per comprar-se la tractora d'un tràiler i així l'any vinent començarà a fer la ruta "costa a costa" dels Estats Units amb un camió. Això li permetrà tornar a fer un salt endavant en la seva situació familiar, compra-ser una casa en un lloc més tranquil perquè la seva filla petita creixi en un ambient més sa.

Tot això ens ho va explicar durant l'hora que va durar el trajecte del centre de Manhattan a l'aeroport. En els darrers temps, es parla molt de la importància d'inculcar als petits la cultura de l'esforç, de la capacitat que com a societat hem de tenir de reinventar-nos, de no acomodar-nos; que, en comptes de lamentar-nos de les dificultats dels moments actuals, cal saber veure'n de veritat les noves oportunitats. Però on s'aprèn tot això?

En Freddy no ho ha tingut fàcil. Als Estats Units no existeix una societat del benestar amb les cobertures a què estem acostumats a Europa. Les prestacions que dóna l'Estat són molt minses i pràcticament no hi ha ajuts per als treballadors, ni molt menys xecs per tenir fills. Ell, però, en cap moment no es va queixar del país que l'havia acollit. No perdia el bon humor i en lloc d'acomodar-se ja s'ha proposat uns altres objectius. Uns objectius que no tan sols seran beneficiosos per a ell. Al contrari, amb la seva decisió, en Freddy generarà riquesa: es vendrà la casa, se'n comprarà una altra de millor, es vendrà el taxi, comprarà un camió i crearà un lloc de treball nou. És el valor afegit d'una opció emprenedora.

No voldria pas defensar el sistema nord-americà, ple de deficiències socials i evidentment amb moltes mancances, perquè aquest no és el tema d'avui. Però sí que voldria plantejar-me algunes qüestions. Quins són els models que tenim a casa nostra? Quins són els exemples que hem de seguir? En qui s'han d'emmirallar els nostres fills? Sens dubte, en els exemples de persones lluitadores, que no es conformen a quedar estancades, que entenen els canvis com a reptes i que, assumint riscos calculats, són capaços de fer un salt endavant.

Constantment llegim escrits d'experts que la societat actual necessita nous lideratges. Podríem començar per aprendre d'aquests exemples d'un esperit emprenedor i inconformista, que no espera que una "mà invisible" li solucioni els problemes, i que està acostumat a buscar solucions amb una visió a llarg termini.

Poc ens imaginàvem jo i els meus companys, després d'haver corregut una cursa de 42 km, que l'autèntica lliçó de l'esforç ens la donaria en Freddy. Que tinguis molta sort: el món és dels valents.