Les empreses amb pèrdues durant sis mesos podran fer acomiadaments individuals o col•lectius de manera procedent, amb 20 dies d'indemnització, d'acord amb una proposta de la patronal que al Govern li sembla bé i vol negociar amb els grups parlamentaris, segons fonts de l'Executiu.
Després de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que avui va abordar el document de reforma laboral que serà presentat als agents socials, fonts de Moncloa van afegir que "caldrà delimitar les pèrdues, el temps de les mateixes i el concepte".
No obstant això, van indicar que "el raonable" és que les pèrdues econòmiques que pugui objectar una empresa per acomiadar per causes objectives s'atribueixin a les empreses i no als centres de treball, ja que "no és el mateix".
Durant la conferència de premsa, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va avançar també que en el document del Govern s'inclou que els contractes per obra tinguin un màxim de dos anys ampliable a tres.
Va recordar que en l'última negociació amb els sindicats i la patronal, que va acabar sense acord, es va pensar primer la possibilitat que el màxim dels contractes d'obra fora de dos anys i mig, i després es va decidir discutir el límit de tres anys.
L'Executiu ha optat per aquesta darrera possibilitat, alhora que aposta per augmentar la indemnització d'acomiadament de 8 a 12 dies en els contractes temporals.
Sobre això, fonts de Moncloa van destacar que la proposta és que l'increment d'aquestes indemnitzacions es posposi el 2011 i no sigui efectiva enguany.
Corbacho també va explicar que el Govern ha optat per aplicar la "màxima extensió possible" de l'ús del contracte de foment de l'ocupació, perquè donarà "certesa a l'empresari" i "garanties al treballador".
La flexibilitat no és precarietat
Per al ministre, la reforma laboral que aprovarà el Govern en cinc dies es basarà en dos objectius: millorar la flexibilitat laboral i acabar amb la dualitat del mercat de treball.
Va rebutjar la tesi que flexibilitat sigui el mateix que precarietat, i va assegurar que suposa el pas necessari per a "aconseguir seguretat i mantenir llocs de treball".
En aquest sentit va confirmar que s'implantarà el model alemany per reduir la jornada laboral entre el 10% i el 70%, percentatge "suficient per ajustar per hores la producció d'una empresa".
En relació, amb possibles canvis en la Negociació Col·lectiva, fonts del ministeri van descartar que el futur decret llei contempli la "desvinculació" de l'Acord signat per patronal i sindicats el febrer passat i van considerar que el que sí que inclourà és la creació d'una Comissió d'Arbitratge per a resoldre discrepàncies relacionades amb els salaris, els horaris o l'organització de l'empresa.
D'aquesta manera, van especificar que si la direcció d'una empresa i el comitè de treballadors no arriben a un acord en un termini de 15 dies, seria una Comissió d'Arbitratge, representada a parts iguals, la qual decidiria en 10 dies amb un laude que seria recórrer judicialment.
L'Executiu reconeix que aquest arbitratge és un "gran avanç". Així mateix, assenyala que en el nou document no s'especifiquen totes sentències del Tribunal Suprem, que han creat doctrina, respecte a acomiadaments per causes objectives, però sí contempla "algunes de les últimes" amb la finalitat de "prendre definicions" i "conceptes" .
Sobre la disposició del Govern a pagar, amb càrrec al Fons de Garantia Salarial (FOGASA), vuit dies del cost total dels acomiadaments objectius de tots els contractes de foment de l'ocupació, ja siguin procedents o improcedents i individuals o col·lectius, fonts governamentals van destacar que el document no proposa el pagament quan els acomiadaments són disciplinaris.
Precisament, sobre el FOGASA les mateixes fonts van indicar que aquest model proposat "no és el definitiu" sinó que estaria actiu al voltant d'un any o un any i mig per posteriorment modificar-lo i adoptar l'anomenat "model austríac".
