Com totes les idees innovadores, va passar molt de temps fins que es va introduir en el comerç el codi de barres, prop de vint anys, i altres sis més fins que es va aconseguir que la idea s'adoptés de manera massiva. Fa uns dies s'han celebrat els quaranta anys -el 26 de juny- des que una botiga de Cincinnati, als Estats Units, els va usar en un paquet de xiclets Wrigley's Juicy Fruit que roman exposat a la Smithsonian Institution a Washington.
Els inventors, els estudiants Joseph Woodland i Bernard Silver, ajudats per Jardin Johanson, que van patentar el primer codi de barres l'octubre de 1952 -la patent
és la «US Patent 2.612.944»- difícilment podrien haver pensat les conseqüències que ha tingut per al comerç i la logística la seva idea, ara imprescindible. Aquella fórmula, nascuda després de l'encàrrec d'un empresari dedicat a la logística i distribució a l'institut tecnològic Drexel, va ser desenvolupada posteriorment per dos enginyers, Raymond Alexander i Frank Stietz, per identificar els vagons d'un tren de manera automàtica.
El codi de barres, basat en una representació paral·lela de línies de diferent gruix i espais, representa «petites cadenes de caràcters» que permeten identificar automàticament amb un lector nombroses
característiques del producte. De fet, faciliten realitzar inventaris, establir els estocs, saber el punt de fabricació, el punt de venda, el seu preu, rastrejar els seus moviments durant el transport, el preu de venda Aquesta informació, basada en un sistema binari, permet fins i tot saber el temps que transcorre abans de la venda del producte, dies i hores en què es ven per detectar les rutines dels consumidors i estar preparats o presentar ofertes
