Manresa és un dels 72 municipis catalans on la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), més coneguda com a "banc dolent", ha cedit pisos a la Generalitat de Catalunya per destinar-los a lloguer social, amb una quota mensual que oscil·larà entre els 150 i els 400 euros. Manresa és una de les ciutats de l'àrea metropolitana i capitals de comarca on la Generalitat té documentada més demanda d'habitatge a preu social.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va presidir ahir la firma de l'acord de cessió d'un total de 600 pisos a tot Catalunya entre la presidenta de la Sareb, Belén Romana, i el president de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Carles Sala. Vila va explicar que els pisos (es desconeix quants seran de Manresa) es posaran al mercat de lloguer de manera gradual i que els gestionarà l'Agència de l'Habitatge de Catalunya durant un període inicial de quatre anys, amb possibilitat de prorrogar-lo. Un cop s'acabi el termini establert, la Sareb recuperarà la titularitat dels pisos i subrogarà els contractes de lloguer vigents.

En declaracions a la premsa, el conseller de Territori va assegurar que aquest "important" conveni és fruit "de molts mesos de gestació" i de negociacions entre les dues institucions i va remarcar que és el primer contracte d'aquest tipus que firma la Sareb, societat que gestiona actius procedents de la reestructuració bancària i que va néixer l'any 2012 per impulsar el sanejament del sector financer espanyol.

Després de la firma d'aquest conveni, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya passarà a gestionar un total de 1.230 immobles en modalitat de lloguer social cedits per la Sareb, Catalunya Banc i Bankia. L'any passat, la nacionalitzada catalana va posar a disposició de la Generalitat 400 pisos amb rendes baixes, d'entre 150 i 350 euros, dels quals 150 ja estan en mans del Govern.

El mes de febrer passat, a més, Bankia va cedir 230 pisos per a aquest mateix fi a l'administració catalana, dels quals una trentena ja estan lliurats, segons que va explicar Carles Sala.