o cal ser un geni per veure que els supervisors de les finances espanyoles no han fet els seus deures recentment. Si veiem la cua d'inversors defraudats i empipats per les accions preferents que venien força entitats bancàries "serioses" es confirma que el Banco de España i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) no estaven gens al cas del que es feia.

Ara tenim un altre cas de manca de control i de cobdícia d'especuladors sense escrúpols. Es tracta de l'empresa de venda de serveis d'accés sense fil a Internet (Wi-Fi) Gowex, amb seu a Madrid i que cotitzava a l'índex Mercado Alternativo Bursátil (MAB), un conglomerat de 26 companyies de caire sovint tecnològic.

Què es pot dir d'una firma que tenia un valor borsari de 49 milions d'euros l'any 2010, quan va sortir a borsa, i que a mitjan aquest any ja valia 1.900 milions d'euros amb un rendiment màxim al MAB? Bé, ja que sembla que cap de les institucions responsables de supervisar aquest baròmetre no es va adonar del disbarat.

Ara tenim una trencadissa de vaixella. El cap de l'empresa, Jenaro García, ha admès el desfalc i ha dimitit, la Justícia busca la seva dona, també implicada en el desfalc, i l'auditor per no haver fet bé la seva feina. Els treballadors es volen querellar contra la direcció pel frau, el preconcurs de creditors està en marxa, els inversors també fan soroll de tambors per les pèrdues de les acciones del cent per cent.

La qüestió és saber si encara n'hi ha més, d'aquestes empreses fantasma a l'índex MAB. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guin-dos, va dir que es mirarà si algunes companyies llistades al MAB i que tinguin un valor borsari de més de 500 milions d'euros haurien de passar a l'Íbex 35, però va afegir poca cosa més.

Qui ha descobert aquest frau en la comptabilitat i les finances de Gowex no és tampoc un sant. Es tracta de Daniel Yu, un senyor que presideix el grup Gotham City Research. El nom de Gotham City és el nom de ciutat fictícia on el justicier de còmic Batman fa complir la llei allà on no arriba la Justícia.

Yu es va formar al prestigiós Massachusetts Institute of Technology nord-americà i va perdre molts diners en enfonsar-se el gegant hipotecari Freddie Mac, que va haver de ser rescatat pel govern dels EUA.

La pàgina web de Gotham City Research també revela la possible conducta fraudulenta d'altres empreses, inclosa Pescanova (La charada Pescanova), però el Sr. Yu ens queda a deure una explicació de quant ha guanyat per apostar a la baixa amb les accions de Gowex, que van convertir-se en paper mullat en publicar Yu la catastròfica situació financera de la firma madrilenya.

Molt poc ens diu sobre això la seva pàgina web: "Gotham City Research LLC se centra en inversions en una situació especial basades en auditories d'inversions financeres planificades. Podem tenir posicions curtes o llargues en les accions borsàries de les empreses que estudiem".

Traduït al català: generalment aquests analistes mantenen posicions curtes, és a dir que aposten per la baixa d'accions d'una companyia i guanyen diners en aquesta operació. El contrari és anar al llarg, la tendència més corrent.

La manera més senzilla d'anar a curt és llogar les accions amb el compromís de tornar-les dintre d'un període determinat i recollir els beneficis en el temps que les han tingut a les mans.

Qui pensi que el cas de Gowex és únic va errat de comptes. Un altre exemple: les autoritats reguladores dels EUA han suspès aquest mes la cotització de la companyia tecnològica Cynk, que no tenia ni actius, ni ingressos i només tenia un empleat amb nòmina, el seu cap. Malgrat tot això, el seu valor borsari, de manera totalment misteriosa, va pujar fins als 6.000 milions de dòlars gràcies a la revaloració de les seves accions fins al 25.000 % des de mitjan juny fins a començament de juliol, quan la cotització va ser suspesa per les autoritats de supervisió nord-americanes.

En una declaració, la Comissió de Borsa (SEC) va dir que la suspensió va ser feta per "la preocupació sobre l'exactitud i la informació adequada en el mercat i les transaccions potencialment manipulatives de les accions corrents de Cynk".

La pujada com l'escuma de les accions d'aquesta empresa dedicada teòricament a subministrar serveis mèdics va començar fa un mes amb la bogeria desencadenada per milers de missatges positius a la xarxa social Twitter, que van fer saltar el preu unitari de 0,6 dòlars el mes de juny a 21 dòlars els primers dies de juliol.

Després de les bombolles tecnològica l'any 2000 i immobiliària el 2008, els inversors haurien d'haver après la lliçó per evitar riscs excessivament alts, diria la lògica, però com es veu no sembla ser així. Queda per veure si aquests dos casos són els únics fraus o són l'inici d'una altra bombolla tecnològica.