L

a crisi està impulsant canvis profunds al mercat laboral. A Espanya els llocs de treball fixos i a temps complet ja sumen menys de la meitat dels cotitzadors a la Seguretat Social. I al món anglosaxó s'expandeix el concepte gigonomics per descriure una realitat caracteritzada per l'externalització de funcions per les empreses, els contractes ocasionals de professionals sense vincle amb les companyies i l'autoocupació.

Es tracta de professionals que treballen de forma independent per a diverses empreses, sense cap sentit de pertinença i lleialtat, i en molts casos per realitzar tasques breus, esporàdiques i sense continuïtat. La relació laboral desapareix, la vinculació dura el que perduri el projecte i l'empresa només demanda els seus serveis quan els precisa.

El vocable uneix la paraula economia amb el terme gig (concert), en al·lusió als recitals esporàdics d'alguns grups musicals en els pubs.

Les paraules noves que es posen de moda tenen un elevat risc perquè indueixen a creure que la realitat que descriuen també és inèdita. El treball autònom i per compte propi, els professionals independents, els freelance, l'externalització per les empreses (outsourcing) de funcions i tasques considerades no inherents al negoci propi o que es precisen només de forma episòdica i fins i tot la subcontractació d'algunes fases del procés productiu són pràctiques habituals des de fa molt temps.

Tampoc sembla versemblant, com apunten alguns analistes de la gigonomics, que aquest hagi de ser l'únic model de relacions laborals en el futur i que el món del treball com s'ha conegut estigui en vies d'extinció. Les automobilístiques van passar de ser fabricadores integrals de cotxes a ser ensembladores de components subcontractats a proveïdors, però no per això van renunciar a una plantilla pròpia. Les empreses necessiten ànima, talent, coneixements, tecnologia, identitat, destreses i habilitats pròpies per diferenciar-se. I això ho donen els equips interactuant i llaurant un esperit corporatiu, que és expressió de valors i intangibles que no poden subcontractar-se ni han de compartir-se amb la competència.

Amb la crisi s'han aguditzat l'eventualitat i la precarietat laborals, les retallades salarials i una intensificació de la reducció de les estructures empresarials. Això està forçant l'aparició d'autònoms i d'èxode laboral davant la impossibilitat de trobar un treball per compte d'altri digne, segur i a llarg termini.

Com qualsevol canvi social, serà un desafiament per a les empreses, els estats i la ciutadania. La transformació del mercat laboral generarà canvis en altres àmbits de l'economia i de la societat. Exigirà ajustos en els comportaments econòmics, les relacions socials, els valors culturals, les pautes de convivència, l'estructura i funcionalitat de les famílies, la natalitat i la demografia, les decisions i expectatives dels consumidors, i l'operativitat dels mercats immobiliari, bancari, d'inversió i de béns de consum. I també en els serveis públics, el sistema de pensions, l'Estat de Benestar i la capacitat recaptatòria del fisc. I no tots (incloses moltes empreses) sabran adaptar-se a aquestes mutacions.