d
es de l'aprovació de la Constitució Espanyola, l'actuació administrativa i dels poders públics es subjecta als principis constitucionals previstos en els seus articles 9.3 i 103, entre els quals cal citar, per la seva importància, els relatius a la seguretat jurídica, la interdicció a l'arbitrarietat, l'obligació de l'Administració Pública de servir amb objectivitat als interessos generals i d'actuar de conformitat amb els principis d'eficàcia i jerarquia, així com els de descentralització, desconcentració, coordinació i plena adequació a la llei i al Dret.
Transcorreguts gairebé quaranta anys des de l'aprovació de la Carta Magna, s'ha posat de manifest que l'Administració Pública no sempre actua de conformitat als principis referits, motiu pel qual s'ha generat la necessitat de traslladar a l'ordenament jurídic nacional el contingut de la regulació comunitària en matèria de transparència i bon govern aplicable, fins al moment, a les institucions comunitàries.
El legislador nacional prengué nota de dita normativa i, a finals de 2013, aprovà la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, LTAIP), mitjançant la qual pretén donar satisfacció a dos objectius: (i) ampliar i reforçar la transparència de l'activitat pública de l'Administració, subministrant informació sobre la mateixa a través de mecanismes de publicitat activa i garantint-hi el dret d'accés, i, (ii) establir obligacions de bon govern als responsables públics, l'incompliment de les quals tindrà, a partir d'ara, unes concretes conseqüències jurídiques i disciplinàries.
La nova Llei esdevé una important aposta per la transparència en el sí del nostre sistema públic, preveient novetats estretament vinculades amb el dret legal d'accés a la informació pública per part dels ciutadans (i no un dret fonamental susceptible d'empara davant del Tribunal Constitucional), fet que permet a qualsevol persona, sense necessitat de motivació, accedir a la informació pública en els termes establerts a la pròpia LTAIP.
La possibilitat de restringir l'accés a la informació pública es preveu, doncs, com l'excepció a la regla general, reduint-se als supòsits establerts a l'article 14 de la LTAIP. Els casos en els que es pot limitar l'accés són els vinculats a matèries com la defensa, les relacions exteriors o la seguretat nacional. En aquests supòsits, la denegació de la sol·licitud d'accés formulada per un particular haurà d'ésser justificada per part de l'Administració Pública i, en qualsevol cas, motivada i proporcionada al seu objecte i finalitat de protecció, especialment en casos de concurrència d'un interès públic o privat de caràcter superior.
No obstant l'anterior, es preveu la possibilitat d'accedir parcialment a la informació, prèvia dissociació de les dades que han de ser objecte de protecció, especialment les personals, garantint-se, així, el compliment dels principis que inspiraren al legislador en la redacció de la LTAIP, segons el Preàmbul de la qual "la transparencia, el acceso a la información pública y las normas de buen gobierno deben ser los ejes fundamentales de toda acción política".
La denegació de l'accés a la informació podrà ser impugnada, potestativament, mitjançant la formulació d'una reclamació prèvia davant del Consell de Transparència i Bon Govern o bé davant la Jurisdicció Contenciosa - Administrativa mitjançant la interposició d'un recurs contenciós - administratiu. Addicionalment, entre les novetats més significatives introduïdes per la LTAIP, cal fer referència a les disposicions relatives al bon govern aplicables als alts càrrecs o similars que, d'acord amb la normativa aplicable, tenen tal consideració. Segons les mateixes, en l'exercici de les seves funcions han d'observar allò disposat a la Constitució Espanyola i a l'ordenament jurídic i promoure el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, adequant la seva activitat als principis generals i d'actuació regulats a la pròpia LTAIP. En cas contrari, l'autoritat competent podrà incoar el corresponent expedient disciplinari a l'efecte d'imposar les sancions que corresponguin a l'alt càrrec o funcionari per les infraccions comeses en l'exercici de les seves funcions.
En la nostra opinió, és aviat per avaluar l'impacte de la Norma en el funcionament de les nostres administracions públiques, però, sens dubte, hem de considerar-la una gran eina facilitadora de mitjans que garanteixin una major transparència en el sí de les mateixes, així com en el procés d'adopció de decisions que afectin als ciutadans.
